04.07.2017 - 16:32
|
Actualització: 04.07.2017 - 18:32
La Generalitat Valenciana assumirà el cost de les exhumacions i identificacions de les víctimes del franquisme a partir de l’entrada en vigor de la nova Llei de Memòria Democràtica. Ho ha anunciat aquest dimarts la consellera de Justícia Gabriela Bravo en la seua visita als treballs d’exhumació de la fossa 113 del cementeri de Paterna on es calcula que hi podria haver les restes d’entre 52 i 60 afusellats des de gener del 1940 al setembre del 1941, alguns dels quals naturals de la Vall d’Albaida.
Aquesta exhumació es va iniciar el mes de maig passat amb el finançament de la Diputació de València a instàncies de l’Associació de familiars de les víctimes del franquisme de la fossa 113. També el mes de maig passat, al cementeri d’Ontinyent es van exhumar les restes de 10 dels 13 afusellats en 1939 i s’ha iniciat el procés d’identificació per tal que els familiars puguen enterrar els cossos amb dignitat.
Durant la visita al cementeri de Paterna, la consellera Bravo ha dit que es calcula que al País Valencià hi ha unes 300 fosses comunes i que el govern treballa en tots els mapes de localització i en la reglamentació de totes les feines que comptaran amb suport institucional. Bravo ha afegit que la nova Llei, que serà debatuda aquest dimecres a les Corts Valencianes, esdevindrà ‘la recuperació de la dignitat i els drets fonamentals dels valencians i de tots els familiars que han lluitat i patit tant i que durant massa anys han estat en el silenci’.
En aquest sentit, la consellera ha recordat que la nova norma preveu la creació de l’Institut Valencià per la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques. A través d’un comunicat, el govern valencià ha explicat que aquest serà un organisme autònom encarregat de fer les tasques d’estudi, investigació i impuls de les mesures establertes a la llei. L’institut s’integra en el Consell Valencià de la Memòria Democràtica, com a òrgan col·legiat consultiu i de participació del moviment memorialista del País Valencià.
A més, la consellera ha explicat que els familiars de les víctimes tindran a la seua disposició la Xarxa d’Oficines d’Ajuda a les Víctimes del Delicte, amb 22 centres desplegats pels 35 partits judicials valencians, com a primer punt d’atenció per a qui necessite informació o assessorament.
Per la seua part, el president de l’Associació de Familiars de les Víctimes del Franquisme de la Fossa 113, Santiago Vallès, ha agraït la visita de la consellera i ha afegit que després del suport de les administracions els familiars busquen el de tota la societat. ‘Es tracta de drets humans, i quina cosa més lògica que demanar recuperar els cossos i donar un enterrament digne? Tenim la veritat, però ens manca la justícia i la reparació’, ha dit.
La diputada de Memòria Històrica reclama a la consellera més implicació
La vice-presidenta quarta de la Diputació de València i diputada delegada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, s’ha referit a aquesta visita als treballs d’exhumació i a les declaracions de la consellera Bravo a qui ha reclamat ‘una implicació material en la política de memòria històrica que vaja més enllà dels gestos’. La diputada ha recordat que les exhumacions que s’estan fent les està sufragant la diputació, i ha assegurat que tot i que el projecte de llei de la Generalitat ‘és engrescador’, el balanç de localització, excavació i exhumació de fosses comunes al País Valencià ‘és descoratjador’.
Pérez Garijo ha demanat a la consellera de concretar una reunió formal per tal d’impulsar ‘una vertadera implicació de la Generalitat en la política de memòria històrica a més dels gestos, que agraïm’.
