La maputxe Elisa Loncón dirigirà la redacció de la constitució xilena

Notícies sobre la important elecció d’Elisa Loncón han fet la volta al món. Tot i això, només les he trobades on sabia que ho faria: a la major part de la premsa hispanoamericana i als mitjans de comunicació de les comunitats autònomes amb dues llengües de l’antiga metròpoli de les colònies americanes, Espanya, de la qual se’n van anar independitzant progressivament, amb més o menys vessament de sang, com es produïen arreu antigament tots els processos d’independència en absència de drets democràtics d’autodeterminació.

L’any passat es complien 500 anys que els espanyols conqueriren i administraren com a pròpies les terres dels maputxes i d’altres pobles que més tard els conqueridors anomenaren Xile, nom indígena d’un antic gènere musical popular a la regió de la Costa Chica. Inicialment, els conqueridors desplaçaren els indígenes de les seues terres i, sistemàticament, patiren tota mena de violència, intents sempre fracassats d’extermini i la prohibició de fer ús públic de la seua llengua.

Més de cinc segles han hagut de passar perquè una dona maputxe, activista en defensa del seu poble, acadèmica, lingüista i política, haja estat elegida presidenta en la sessió inaugural de la Convenció que ha de redactar la nova constitució per a Xile i que substituirà la redactada durant la dictadura d’Augusto Pinochet, que menyspreava la població indígena. Elisa Loncón va dir les seues paraules d’agraïment en l’idioma mapudungun del seu poble: “Vull agrair a tot el poble de Xile per votar una persona maputxe i  dona per a canviar la història del país”

M’acomiadaré d’Elisa Loncón com ho va fer ahir un mitjà de comunicació hispanoamericà: “Que tota l’energia i la saviesa de l’Abya Yala estiguen amb tu i que la força dels ancestres et defensen”.