La tertúlia proscrita

La millor vacuna: quedar-nos a casa

  • «Ara més que mai, i per a evitar una tercera onada, cal ser solidaris i generosos en els nostres comportaments, traure de nosaltres el millor del que tenim i eliminar de la nostra vida l'egoisme i l'individualisme»

Josep Miquel Bausset
18.12.2020 - 19:15
Actualització: 18.12.2020 - 19:22
VilaWeb

Ara per ara, aquesta és la millor vacuna que tenim contra la covid amb l’objectiu d’alentir, i si és possible, acabar amb el contagi d’aquesta malaltia infecciosa. Així ho fa Alemanya amb un tancament estricte de gairebé tota la vida pública (a excepció de les activitats essencials) des del 16 de desembre i fins al 10 de gener. O els Països Baixos, tancant tota l’activitat no essencial, per a frenar (o disminuir) els efectes d’aquesta pandèmia.

Quedar-nos a casa (a excepció dels treballs essencials) és una mesura important que ajudarà a ‘tallar’ aquest contagi. La recomanació que la gent es quede a casa i que no vaja a passejar a parcs, platges i jardins i per tant que no es moga de casa, és molt important per intentar posar fi a aquesta pandèmia, tenint en compte l’índex de contagi que ha crescut alarmantment.

Per això és d’una gran irresponsabilitat que molts ciutadans es comporten com fa un any i com hem vist en el pont de la Puríssima (com va passar amb el pont del Nou d’Octubre), amb embussos a l’eixida de les grans ciutats i als carrers comercials, comprant com si s’acabara el món, amb el risc que això comporta d’escampar el virus per la geografia valenciana.

I és que els desplaçaments, com ens han dit les autoritats sanitàries, només s’haurien de fer si són estrictament necessaris.

Una emergència sanitària com la que vivim demana responsabilitat, ja que són deu, vint o fins a trenta persones les que moren cada dia pel coronavirus al País Valencià, amb més de 2.500 valencians que ens han deixat des de l’inici de la pandèmia i amb centenars d’ancians que s’han mort a les residències. Una emergència com la que vivim no admet irresponsabilitats com les que veiem, ja que no vam suspendre les Falles i les Fogueres, els Moros i Cristians, la Magdalena o les festes patronals de tants i tants pobles (amb tot el que això comportà, econòmicament i emocionalment), perquè després l’incivisme d’alguns pose en risc la salut de les persones més vulnerables i dificultant, encara més, el treball de metges i d’infermers.

Com en un incendi, necessitem tallafocs, ja que si continuem propagant (i contagiant) la covid-19, el resultat pot ser catastròfic. Només si ens quedem a casa tant com puguem, podrem contribuir a pal·liar aquest fenomen tan preocupant per a la salut. Si pel contrari, amb la nostra irresponsabilitat (amb els desplaçaments no essencials), escampem el virus, aquesta malaltia (com un incendi) serà impossible de controlar, com ho mostren els índexs de propagació del virus, cada dia més alarmants.

Cadascú és responsable de la seua salut (posant en pràctica les mesures recomanades per la Generalitat) i també de la salut dels qui l’envolten. Cadascú ha de ser com un ‘tallafoc’, per a impedir o alentir el contagi, i per tant hem de prendre consciència que aquesta pandèmia és cosa de tots, perquè afecta tothom. I el millor consell, com ens ha repetit la Generalitat Valenciana, és quedar-nos a casa i evitar la propagació de la infecció o, com a mínim, posar-li dificultats.

Ara més que mai, i per a evitar una tercera onada, cal ser solidaris i generosos en els nostres comportaments, traure de nosaltres el millor del que tenim i eliminar de la nostra vida l’egoisme i l’individualisme, que ens fan menys humans i menys solidaris.

Per això cal que restringim els nostres contactes, ni que siga amb el sacrifici de no poder reunir-nos per dinar el dia de Nadal. I els qui es queixen perquè enguany no podran celebrar junts Nadal, que pensen en les 2.684 famílies que el dia 16 ja havien perdut un familiar per la covid i que no els tindran mai més amb ells, ni podran celebrar mai més Nadal amb aquestes persones.

Finalment, cal que valorem i agraïm com es mereixen, hui i sempre, la tasca admirable dels professionals de la sanitat (metges, farmacèutics, infermers, auxiliars d’infermeria, de farmàcia i d’administració i personal de la neteja), que estan al peu del canó per ajudar-nos a tots a passar aquests moments difícils i així poder superar aquesta pandèmia.

Els cristians, a més de totes les mesures que hem de seguir per impedir el contagi del coronavirus, també ens hem de posar en mans de Déu aquests moments difícils, tenint presents en la nostra pregària els responsables de la sanitat i tots els professionals que lluiten per posar fi a aquesta pandèmia. I també ens cal pregar pels malalts i pels qui han mort, víctimes de la covid-19.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any