La negror que se’ns menja pels peus

«L’estat de dret ja ha esdevingut un fantasma, una ànima en pena que persegueix la dissidència»

Josep Albinyana
26.03.2018 - 23:17
Actualització: 27.03.2018 - 01:17
VilaWeb

No he fet una cerca exhaustiva, però pel que estic trobant no hi ha cap reacció clara i contundent dels partits polítics valencians al procés de regressió democràtica que vivim, i no s’hi val a dir que no la veuen. Tampoc no n’he vist de les institucions, i ja m’agradaria haver de reconéixer que estic equivocat.

He llegit comentaris de militants —molts mostrant no poca indignació—, i també n’he vist d’alguns dirigents de les formacions polítiques que, atenent l’ideari que proclamen, s’haurien d’haver plantat i denunciat en tot els mitjans i totes les instàncies polítiques per posar fre a aquesta cursa cap a la negror. Però els partits i les nostres institucions… fan com si ploguera.

Diria que dels partits que toquen poder al País Valencià, només el Bloc -membre de la coalició Compromís- s’ha desmarcat una miqueta del silenci, amb algun comunicat crític amb la repressió. També amb convocatòries a les mobilitzacions que aquests dies han trobat una acollida ben remarcable en una societat que comença a veure-li les orelles al llop, i que potser els passarà al davant, als partits.   

Aquesta actitud de llevar-se l’espart de l’ala,  no és que no servisca de res, és que en acabant vindran els grapadets de l’aigua, les conseqüències de tota aquesta involució que arribarà a afectar tot lo món. El càlcul electoral de no voler fer-se de mal voler per si semblen pròxims als ‘apestats’ del moment, als presos polítics i als exilats catalans, no té molt de recorregut. Ara són ells —nosaltres—, els independentistes, qui està en el punt de mira de la repressió. Després, quan menys s’ho esperen, pot ser qualsevol, també els partits que ara no volen fer-se senyalar per tàctica o per falta de decisió.

No ha de ser només per prevenció, sinó perquè l’estat de dret ja ha esdevingut un fantasma, una ànima en pena que persegueix la dissidència. I com més tarden a denunciar-ho i a plantar cara, més legitimaran una repressió que si no l’aturem ràpidament se’ns menjarà pels peus.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes