Quan allò del primer vell debat social sobre avortament sí/ avortament no, als carrers de València apareixen moltes pintades amb el text en blau ‘Aborto No’ i, tot just a la nit o a l’endemà, a continuació del text d’aquelles mateixes pintades alguna mà reivindicativa afegia en morat un oportú ‘tardes‘. El resultat bicolor ‘Aborto No tardes’ encara estava uns dies als murs fins que uns llampades blaves esborraven l’afegit. Molts anys després passava el mateix i a la mateixa carca ciutat quan allò del primer debat sobre la TV3 a terres valencianes. També aleshores era freqüent veure unes pintades bicolors blau/roig que resaven un divertit ‘No a la TV3/ Si no t’agrada, no la veges’. I va passar que el PSOE, a la Moncloa estant, va aconseguir legalitzar un descafeïnat avortament i/però va avortar aquella TV3 perquè als señoritos de la capital valenciana no els acabava d’agradar que els altres la poguérem veure. El ministre Barrinuevo va enviar a fer el fet a la Guàrdia Civil i ens vam quedar un temps amb la TV3 a fosques. La llibertat d’expressió i de rebre comunicació se la ‘cepillaron’, com diria l’ínclit Alfonso Guerra. Els regidors de l’ajuntament d’Ontinyent, del PSOE i del PP, que havien demanat per unanimitat la TV3 el seu dia, no sabien contestar cap de les faciletes preguntes sobre aquella prohibició que els va fer el company nacionalista de la corporació. Sembla que van ser ‘qüestions tècniques’, digueren des de Madrid, les que van causar el tall ordenat de les emissions, i no una prohibició en tota regla com vam pensar la majoria. Solucionades aquelles ‘qüestions’ vam tornar a rebre el senyal.

En disposar els valencians d’una pròpia ràdio i televisió públiques, parcialment en la llengua pròpia, i parcialment també d’una qualitat evidentment inferior a la de la catalana, alguna gent més exigent no va deixar de veure la TV3. I què es podria fer des de Madrid per a evitar-ho? Però en això que va arribar Zaplana, aquell senyor a qui encara no havien trobat cap connexió amb la trama del finançament il·legal del partit fins ara mateix. En manar a la Generalitat valenciana el Partit Popular, des del govern van tenir una idea més brillant, però més bèstia: interferir de tant en tant el senyal de les emissions de TV3 per fotre els addictes, fins que es van descobrir les burdes maneres i van deixar estar la joguera repressora. Atès que el Partit Popular valencià va fer un ús particular d’autobombo i de descarada publicitat partidista de les emissions de Ràdio Nou i del Canal Nou de televisió, i que els centres d’emissió els va convertir en oficines de col·locació d’amiguets, familiars i coneguts, la qualitat va arribar a ser tan ínfima que ja no valia ni la pena de mantenir-la. I van baixar la persiana i els seguidors adeptes es van quedar a fosques de tot mitjà de comunicació en la pròpia llengua i que donara notícia, encara que fóra basta, de tot allò que passava a casa. Això sí, abans de tancar Ràdio Nou i Canal Nou, ja havia aconseguit el govern blavero-valencià anys enrere que Madrid s’inventara una qualsevol excusa per precintar els repetidors de Catalunya Ràdio i de TV3. Potser algun savi del govern popular de la Generalitat havia pensat que prohibint les emissions catalanes augmentarien els clients dels mitjans valencians de comunicació públics. Cosa que no mai va passar, lògicament.

Hui la gran majoria de valencians no té més remei que seguir les ràdios i les televisions privades espanyoles i en espanyol. I quin remei, si les pròpies i en la llengua pròpia estan prohibides encara! A Ontinyent escoltem de tant en tant Ràdio Aktiva i també la tradicional ràdio local per intentar assabentar-nos mal que bé de què passa per la comarca. I això gràcies a un informatiu, més ‘formatiu’ que ‘info’, Cobertura, que molts dies comença amb una semblant frase: Jorge Rodríguez, alcalde de Ontinyent y presidente de la Diputación ha dicho que… El director de Radio Ontinyent, Ximo Vilar, fidel als seus particulars principis ‘periodístics’, continua impertèrrit aplicant el proverbi de sempre: qui paga mana i sempre té la raó. El problema és que qui paga sempre i sempre té la raó ho fa amb diners públics i amb discutibles, obscures i privades raons. I no en són pocs els diners públics pagats i sí molts els més que probables beneficis privats cobrats. Però seguirem escoltant Radio Ontinyent, la del graciós castellà que els proporciona el traductor Salt: ‘… realizaron un paseo cultural por la cama del Clariano…’ o ‘…y también actuó el grupo valenciano Abriendo Paso.’ o…

I què li hem de fer? Un altre Ximo, president de la Generalitat, diu que més prompte que tard podrem escoltar ja la ràdio i veure la televisió públiques i en valencià i de qualitat i…. I diu que això de TV3 i Catalunya Ràdio… (pausa) també. No diu que més prompte que tard ni tampoc que més tard que prompte. I mentre esperem hem de ser conscients que cada dia que passa és un dia més sense que valencians i valencianes puguem exercir els nostres drets a la informació i a l’expressió, i al desenvolupament íntegre dels nostres drets culturals i lingüístics, els quals, per altra banda, estan ben contemplats a l’Estatut. Encara que, un altre Ximo diu que ja vorem, com diuen els cecs del seu poble.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.