L’estratègia del president Puig de fer concórrer les eleccions valencianes amb les espanyoles ha resultat un èxit incontestable per al PSPV. 28 anys després, els socialistes recuperen la majoria al País Valencià en detriment del Partit Popular que, en caiguda lliure des d’aquells històrics 55 escons al 2011, sembla no trobar sòl. En nom d’una agenda política pròpia, Puig va voler, de fet, vincular la seua sort a la de Pedro Sánchez i, tot i la tirada personal del de Morella i la major competència pel vot d’esquerres en terres valencianes, sembla que el pla ha tingut efecte.

Entre les comarques que han aconseguit sostraure’s a la capacitat d’arrossegament de les eleccions al parlament de Madrid, la Vall d’Albaida torna a destacar-se com a un dels principals graners de vots del valencianisme polític d’esquerres representat per la coalició Compromís. El vot dual s’assenta en una comarca que ha optat majoritàriament pel PSOE a Espanya (26,64% del vot), però que ha decidit de donar suport àmpliament als de Mónica Oltra al País Valencià (28,26%). Després de l’espectacular tomb electoral de fa quatre anys, quan el PP va perdre la majoria en molts dels municipis de la Vall, la incertesa es desprenia aquesta vegada de veure si Compromís aconseguiria de sobreposar-se a l’inesperat avançament electoral i consolidar, així, els bons resultats del 2015.

L’altre gran atractiu de la jornada era veure fins a quin punt es complien les expectatives del partit d’ultradreta VOX en uns comicis en què la identitat valenciana i la llengua pròpia estan molt presents. Amb un gens menyspreable 7,74% dels sufragis, la formació ultra se situa a la Vall d’Albaida, això no obstant, en la majoria dels pobles. Malgrat els seus plantejaments hipercentralistes a nivell polític i homogeneïtzadors a nivell cultural, VOX ha aconseguit de penetrar en la nostra comarca gràcies a la potent estratègia de segmentació de l’electorat a través de les xarxes socials i al fet que la campanya valenciana ha quedat soterrada per l’espanyola.

Destacables són els resultats a la capital comarcal. Compromís ha revalidat el triomf a Ontinyent creixent, a més, prop de 700 vots respecte de 2015, beneficiat per l’augment de la participació de quasi el 5% i per l’enfonsament parcial del PSPV, que potser es ressent de l’eixida convulsa de Jorge Rodríguez de les files socialistes en les últimes setmanes. Més important ha estat la caiguda del PP, que perd la tercera posició en favor de Ciutadans i es queda amb 3.127 vots, a anys llum dels 8.200 del 2011. Com bé sabem, la relació d’amor-odi bipartidista acabà el 2015. Hui qui mana és l’extrema fragmentació del vot i l’aferrissada disputa pels sufragis entre els socis de cadascun dels blocs. En aquest sentit és interessant la irrupció de VOX a la capital valldalbaidina.

Pel que fa a l’Olleria, la fragmentació del vot en l’espectre dret de l’electorat ha afavorit la victòria de Compromís, tot i els 150 vots de menys rebuts per la coalició valencianista. Els 500 sufragis perduts pel PP són, pràcticament, els que suma ara VOX, en el que pot ser una transferència directa de vot del partit conservador a l’ultradretà. S’ha de destacar el gran creixement de Ciutadans respecte de 2015, que duplica els seus suports en la segona localitat de la Vall.

La dinàmica és semblant a Albaida, on Compromís torna a ser la llista més votada, amb una lleugera reculada. El PSPV aconsegueix de mantenir-se com a tercera força amb 724 vots, i resisteix l’espenta de C’s, que dobla els seus resultats de 2015 amb 470. La fortalesa de VOX (307 sufragis) xoca amb la forta caiguda d’Unides Podem-EU, amb la meitat dels suports que aconseguiren el 2015 per separat.

La fragmentació del vot de la dreta permet a Compromís de fer-se amb la primera posició a Benigànim. Tot i això, la suma de les tres dretes és pràcticament similar a la del bloc d’esquerres a causa de la forta caiguda del PSPV, que perd quasi 300 sufragis en una participació un 6% menor.

A Aielo de Malferit, el PP conserva la primera posició, perdent més de 300 vots i amb un Compromís en creixement que en guanya 130, i amb la resistència del PSPV que sols en perd 42. Ciutadans quasi duplica resultats en comparació al 2015 i VOX avança la coalicó Unides Podem-EU.

Compromís també manté posició a Bocairent amb 901 vots, mentre que el PSPV retrocedeix lleugerament i Ciutadans i VOX creixen de forma exponencial respecte de 2015. Altres casos paradigmàtics de suport a Compromís (més del 36%) són Agullent (on l’actual batle, Jesús Pla, abandona el càrrec per a ser diputat a les Corts), Otos i Carrícola.

Els bons resultats de Compromís a la Vall d’Albaida contrasten amb les seues pitjors dades en el conjunt del País Valencià. Llevat de València i les comarques centrals, la resta del territori sembla haver seguit la tendència d’unificar el vot en una campanya dominada per l’agenda espanyola. Encara hem de comprovar si els resultats de les Corts seran extrapolables als comicis municipals, però la implantació territorial del PP, millor que la de Ciutadans i VOX, i la seguretat d’una campanya en clau local valenciana, auguren més bons resultats per als populars i els valencianistes.

El nou panorama polític que s’obri després del 28A sembla propici per a la formació d’un nou govern del Botànic, ara en forma de tripartit amb la incorporació de Podem. El partit encapçalat per Martínez Dalmau ha manifestat la intenció de fer-se càrrec d’alguna de les noves conselleries, en un intent per trencar l’arraconament mediàtic a què es va veure exposat en la legislatura passada. L’estabilitat del govern queda garantida per a aquests quatre anys, així com la previsible bona sintonia amb l’executiu a Madrid després de la contundent victòria dels de Sánchez.

Si ens fem ressò de les dades, en brut, les forces del centre esquerra i del centre dreta, PSPV i Ciutadans, són les úniques que, excepte VOX, guanyen terreny en aquestes eleccions, i no poc. El Botànic sembla estar fora de perill, però caldria preguntar-se si serà el mateix un govern triparti en el qual les formacions que espenten el PSPV cap a l’esquerra han perdut pols. Serà un PSPV reforçat una llosa massa pesada per seguir avançant en l’agenda transformadora? Tendirà Puig la mà a Ciutadans cada vegada que al Botànic li isquen clevills? Moltes de les coses que puguen ocórrer ací vindran determinades per què passa a Madrid. Després de quatre anys en què aquella bella idea exportable del govern a la valenciana es va anar quedant en excepció a totes les regles, el nou temps polític arranca carregat d’incertesa i amb l’alleujament, si més no, d’haver resistit a l’extrema dreta.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.