La vida infausta de Zara Cantera, àlies Catalina Barón (12)

Han transcorregut trenta-sis hores des de l’arrest. Dimecres de matí Zara és conduïda per l’alcaid de la presó, l’alferes Pedro de Arana, al banc dels acusats. A l’estrada de la Sala del Secret s’asseuen tres jutges revestits amb l’hàbit talar eclesiàstic.

Presideix el tribunal Domingo de Llanes Espriella, de setanta-tres anys, oriünd de Villahormes de Hontoria, Llanes (Astúries). És un veterà experimentat. Com a inquisidor a Sicília des de fa vint-i-un anys, ja ha jutjat i sentenciat sodomites, adúlters, bígams, renegats, apòstates, blasfems, molinistes, luterans, calvinistes, enllumenats, anabaptistes, judaïtzants, islamitzants, idòlatres i més heretges.

Al segon jutge li diuen Fernando Gómez de Matienzo, nascut a la Vall de Karrantza (Biscaia). El tercer membre del tribunal és Esteban de Torrecilla y Manso, quaranta-quatre anys, de Badarán (La Rioja). Va ser Fiscal del Sant Ofici a Còrdova, i des de fa cinc anys exerceix d’Inquisidor Apostòlic de Palerm.

Darrere dels tres magistrats sobreïx un Crist crucificat de grandària natural. La figura impressiona. A Palerm es rumorejava que feia caure de genolls bruixes i nigromants, i tot seguit els incitava a confessar.

Davant els jutges, a un costat de l’estrada s’asseu el fiscal, Pedro de Torres Morales. Ah! Quin apel·latiu més encertat per a l’acusador de la Congregació del Sant Ofici!; a l’altre flanc, el secretari, Joan de Rojas, anota tot el que es diu a la sala.

El president del tribunal explica a la convicta, sense entrar en detalls, què s’espera de la seua declaració. Zara jura dir la veritat.

Les dues nits i el dia d’aïllament absolut han inquietat molt la valenciana. Per altra banda, gràcies a eixe temps de reflexió, ha esbossat una estratègia de defensa que li ha calmat els nervis.

La seua intenció és fonamentar-la sobre quatre puntals: primer, deixar ben palés que professa l’islam des de sempre, és musulmana pels quatre costats perquè és l’única doctrina que li han ensenyat; segon, negar que haja sigut batejada, o afirmar que no ho sap i, en conseqüència, no poden acusar-la de ser una renegada; tercer, pretextar que no ha estat mai instruïda en el cristianisme; i quart, mentir en allò que no puguen comprovar, si afavoreix el pla traçat.