La vida infausta de Zara Cantera, àlies Catalina Barón (6)

Zara aconsegueix entrar al Palazzo dei Normanni. Demana parlar amb el Gran Duc d’Osuna, don Pedro Téllez-Girón y Velasco Guzmán y Tovar, Grande de España, Marqués de Peñafiel, Comte d’Ureña, Senyor d’Olvera i Archidona. I el més important: és el Virrei i Capità General del Regne de Sicília. El Gran Duc és conscient que l’amo de Zara és capità d’una de les seues galeres, però sap que només es poden esclavitzar els musulmans capturats en combat. En conseqüència, li concedeix la llibertat i li lliura un salconduit.

«Concedemos libre pasaporte a Zahara morisca del reyno de Valencia, natural de Veyluz, junto a Xativa, hija de Mahamet de hedad de veinte años, para que pueda salir libremente del reyno y yr donde su voluntad fuere sin pagar duanas ni otro derecho alguno y ordenamos y mandamos al secreto o secretos de la parte donde se embarcare que tomando la razón a las espaldas de ella, para que no pueda servir dos vezes, no le pongan impedimento alguno en su viage antes le den el favor y ayuda que huviere menester que assi conviene al servicio de su Magestad y es nuestra voluntad (…) El Duque, Por mandado de su Excellencia, Cessar Velli (…)».

Quina fortalesa la de Zara davant la desgràcia amb tan sols dèsset o divuit anys, encara que ha declarat que en té vint perquè li facen més cas; quina determinació per a alliberar-se de l’esclavitud; quin coratge per a demanar allò que considera just. I quina intel·ligència per a expressar-se quan la seua llengua materna és l’algaravia —la llengua àrab—, quan vivia en un poblet de la serra Grossa on sols podia conéixer el valencià de la Vall d’Albaida i a penes el castellà.

Podem imaginar-nos-la a Palerm amb una dicció lleugerament magrebina, parlant un idiolecte amalgamat de vocables en àrab, valencià, castellà, italià, sicilià i panormità: un vocabulari i una sintaxi suficients per a comunicar-se amb eficàcia sense traductors. Afortunadament per a Zara, fa quatre-cents anys les llengües romàniques estaven més pròximes entre si.

Quant al Gran Duc, es coneixen moltes històries sobre el seu gust teatral d’impartir justícia de cara a la platea. Però això sí, justícia prompta i sàvia, saltant-se si calia la parsimònia, els interminables tràmits i diligències documentals, la prosa plúmbia, fatigosa i engarbullada dels procediments legals.

La valenciana deixa d’estar sotmesa com a esclava al capità de la galera reial Escalona. Ara és lliure i posseeix un document que l’autoritza a abandonar Sicília i desembarcar a Tunísia amb el passatge gratuït.