La vida infausta de Zara Cantera, àlies Catalina Barón (8)

Josep Savia, un bellusser de 25 anys, esclau del príncep di Castiglione, denuncia Zara a la Inquisició de Palerm en la Sala del Secret del Palazzo Chieramonte-Steri. És el 22 de març de 1613:

«…con el Marques de la Mota esta en esta ciudad una morisca prima hermana de este Revelante natural de Vellus en el Reyno de Valencia a la qual este conocio y trato como parienta en el dicho lugar de Vellus y save que es xpiana baptizada y que se llama en xpiano Catalina de Baron (…) porque se lo dixo ella a este Revelante y tambien su madre porque allí todos los Moriscos se baptizavan y le ha dicho que se llama en Morisco Zara, y assi se llamaba en secreto estando en Bellus y en publico Catalina y save que en su tierra hacia vida de Mora en secreto y en publico de xpiana. (…) y haviendole dicho este havra ocho dias que se queria tornar xpiano se enojo con este y le dixo que si tal hazia no le havia de hablar mas y que hera mexor la vida de los moros que la de los xpianos».

Per què delata la cosina germana? Josep Savia ha arribat a Sicília recentment. Ha conegut moriscos que volien quedar-se a viure a Palerm. Ha sabut que per a evitar la persecució religiosa, compareixien davant la Inquisició i manifestaven la voluntat de convertir-se. Quasi tots eren absolts ad cautelam i restaven “reconciliats” amb l’Església catòlica. Patien una curta reclusió per a rebre catequesi, i després els imposaven una penitència espiritual. El cosí germà sap també que les incriminacions són secretes, i els imputats no sabran mai qui és l’acusador.

Astut i alliçonat, Josep Savia s’inculpa de ser morisc i afegeix una denúncia contra la cosina que afavorisca el perdó i el seu desig d’esdevenir un palermità lliure. La delació activa la maquinària pausada, inexorable, sigil·losa i incommovible del Sant Ofici.

Mentrestant, Zara fa vida de novençana a la felice Palermo, una ciutat que aquell any 1613 tenia 111.818 habitants, més del doble que València! Establida a la Kalsa, un vell barri d’època àrab, intricat de carrerons, andrones i passadissos, ignora que, a menys de dos-cents metres de la seua llar, la Inquisició interroga en secret dues veïnes i un veí que diuen conéixer-la.