La volta que cobreix el Barranquet, primer refugi antiaeri d’Ontinyent durant la Guerra Civil

El Servei Arqueològic i la cooperativa Sinergies confirmen la ubicació de l'entrada construïda el 1938

VilaWeb
Redacció
20.01.2017 - 16:25
Actualització: 20.01.2017 - 17:25

Les darreres investigacions històriques han confirmat que la volta construïda per cobrir el barranc de Sant Jaume, entre la placeta de l’Escurà i la plaça de la Coronació, va ser el primer refugi antiaeri de què va disposar Ontinyent durant la guerra de 1936-1939. Segons ha explicat l’historiador Àngel Cambra, l’accés a aquest refugi és la porta construïda per la Junta Local de Defensa Passiva i situada al carreró del Marqués , la qual es creia popularment que era només l’entrada a la volta (barcacana) amb què es va cobrir el barranc.

Fotografia: Anmorsígol
Fotografia: Anmorsígol

L’historiador ha estudiat documentació relativa als anys 1937 i 1938 segons la qual el Consell Municipal d’Ontinyent féu executar unes obres projectades durant els primers anys de la II República espanyola, consistents a continuar cobrint el barranc de Sant Jaume, des de la casa del Marqués de Vellisca -a la placeta de l’Escurà-, fins l’actual plaça de la Coronació. Tal com ha detallat Cambra, ‘aquest projecte, en origen dissenyat simplement per solventar problemes de sanejament i insalubritat a l’antic barri del Ravalet, es veié modificat a principis de l’any 1938 quan la Junta Local de Defensa Passiva -organisme creat per protegir la població de possibles bombardejos- va creure oportú disposar la galeria en construcció com a refugi antiaeri’. L’arqueòleg municipal, Agustí Ribera, assegura que en aquell temps la volta del Barranquet devia tindre una capacitat per albergar fins a 2.000 persones en cas d’alarma.

Fotografia: Anmorsígol
Fotografia: Anmorsígol

Més tard es van construir més refugis. A finals de juliol del 1938, les Brigades d’Obres Municipals i la Col·lectividad del Gremio de Albañiles CNT-UGT van començar a perforar-ne dos -els números 2 i 3-  a la plaça de Sant Domingo i al Regall respectivament. En total se’n van arribar a construir set de públics, a més dels que es van fer en algunes fàbriques. Tot i que Ontinyent es va salvar dels bombardejos de l’aviació feixista, aquests refugis sí que es van arribar a usar en alguns casos en què es donà l’alarta.

Pròximes publicacions

Àngel Cambra publicarà un article en el pròxim número de la revista del Llombo en què explicarà els detalls de la descoberta d’aquest refugi i de la situació bèl·lica que impel·lí a construir aquestes infraestructures a la ciutat. ‘Una altra porta oblidada al carreró del Marqués: les primeres mesures de la Junta Local de Defensa Passiva al cru hivern del 1938’ serà també un avançament del treball d’investigació complet del jove historiador, un llibre que Sinergies Serveis Culturals publicarà amb el títol ‘La Junta Local de Defensa Passiva i els refugis antiaeris de la Guerra Civil a Ontinyent: un projecte ple d’entrebancs’. El volum recollirà la història política i social de la intricada construcció dels refugis a la ciutat, companyat de material gràfic i d’arxiu a nivell divulgatiu.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes