El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) acull una exposició que treu a la llum cartes inèdites i escrits privats que desvetllen l’amistat i protecció que el sacerdot Alfons Roig (1903-1987) va brindar a diversos dels integrants de la Generació del 27. La mostra reflecteix la relació del religiós i professor amb els poetes i intel·lectuals republicans de l’època –com María Zambrano, Juan Gil-Albert, José Bergamín, Vicente Aleixandre i Emilio Prats, entre més— , als quals va oferir informació, casa i consol.

L’exposició dedica un espai a l’ermita de Llutxent, on hi va viure des de 1969 fins l’any 1987 en què es va morir. La selecció titulada ‘Alfons Roig i la Generació del 27’, es podrà contemplar fins al 12 de novembre vinent a la Sala Alta de l’espai cultural.

De la figura d’Alfons Roig es coneix el seu paper com a introductor de l’art contemporani a València però la seua influència renovadora en el panorama cultural del moment va més enllà d’allò plàstic. Per això, aquesta mostra (que parteix de la investigació a l’arxiu del MuVIM, fruit de la donació que el mateix Roig va realitzar fa més de tres dècades) posa en relleu les relacions entre Roig i tot un seguit de figures clau de la Generació del 27 que, en plena dictadura franquista, van continuar amb la seva tasca creativa des de l’exili, tant interior com exterior.

La major part dels volums que s’exhibeixen formen part de la biblioteca personal del professor custodiada al MuVIM i entre els quals destaca la primera edició de ‘El rayo que no cesa’, de Miguel Hernández, signada i dedicada a Juan Gil-Albert i que aquest, a causa de la seua amistat, va regalar a Alfons Roig.