Les danes que no paren, cada any més bèsties

Deia un català emprenyat contra la mania de fer l’aeroport del Prat més i més gran, perquè puga encabir més i més avions en el futur, que vagen pensant que en qualsevol moment el riu Llobregat inundarà l’aeroport i allà només es podran admetre hidroavions.

A hores d’ara, mentre escric l’article, Vinaròs, Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i alguns pobles més estan amb l’aigua al coll. Els cotxes semblen joguines emportades a trompades per enormes rius que travessen els pobles, els bombers que no tenen prou vehicles i no saben on és més urgent d’ajudar els veïns de les cases més vulnerables. En algun cas, gràcies als llauradors amb maquinària pesant, estan ajudant a transportar a casa els treballadors que s’han quedat sense cotxe o als mitjans públics que no funcionen.

Als vídeos dels veïns se senten els crits dels més vells que repeteixen allò que els darrers anys estem cansats de sentir: “En la vida he vist els nostres carrers convertits en rius que tot ho trenquen i s’ho emporten!”, “No és possible! Una altra avinguda d’aigua i cada vegada més gran i destructora!”… I tots sabem que l’any que ve tornarem a veure imatges de destrucció dels rius que inundaran els pobles, els mateixos o uns altres, que s’emporten animals furtats de les seues granges, vehicles, mobiliari urbà, arena de les platges, passejos marítims, pals de la xarxa elèctrica…

No hi ha remeis que estiguen en les mans de les autoritats locals, perquè és el maleït canvi climàtic, l’escalfament de l’atmosfera, que va més de pressa que no s’esperava ningú. Si hi ha algun remei que ature el fastigós augment de la temperatura de l’atmosfera, està en les mans de les organitzacions internacionals amb poder decisori, en les mans dels nostres parlaments autonòmics, estatals, europeus…