Les dones no es moren perquè sí

Aquest cap de setmana passat ha estat, novament, tràgic a causa del maltractament de dones. Ni més ni menys que tres assassinades a tot l’estat.

Com a grup polític compromés en la lluita per l’eradicació de moltes injustícies socials -una d’estes considerem que és la poca protecció que s’ofereix a les dones que pateixen maltractaments- hem considerat oportú de retre homenatge a les companyes que ens han deixat, així com revindicar una solució urgent davant aquest problema important, tant o més que la crisi econòmica.

Fa un mes aconseguírem que, mitjançant diverses participacions, es retera homenatge i es mostrara rebuig a les actituds masclistes. No rebérem res a canvi, ni ho esperàvem.

En canvi, aquest 25 d’octubre a les 12 del matí, ens quedàrem sorpreses quan no hi va aparèixer cap representant polític del nostre poble. Parlem d’un fet tremendament important que no apareguera cap representació del nostre Consistori, tan compromés com el seu nom marca, ‘Compromis per Albaida’, pel poble. Tampoc no aparegueren membres d’altres grups polítics com UCiD, PSOE o PP… i reflexionem:

ÉS AQUESTA LA IMPORTÀNCIA QUE TENEN LES DONES ALS VOSTRES PROGRAMES POLÍTICS? ÉS AQUESTA LA IMPORTÀNCIA QUE TENEN ELS PROBLEMES SOCIALS COM AQUESTS QUE ESTAN A L’ALÇADA DEL MÉS HORRORÓS DELS TERRORISMES?

Aquest cap de setmana han estat companyes que no coneixíem, persones llunyanes a nosaltres però no per això menys importants. Fins que no passe res a Albaida no serem conscients de la importància d’organitzar una lluita per aconseguir protecció per a les dones maltractades? Per què no ensenyem a la gent del poble i a la gent jove a tindre una actitud de rebuig davant aquesta violència masclista que es presenta a diari, ja no sols amb morts, sinó també al joc de rols que assumim i promovem en la nostra societat?

I sabeu quin és el perill? Que inconscientment estem consumint una cultura desigualitària on el patriarcat pega durament els colps a la taula i només que baixem la mirada i creiem que no hi ha un problema social perquè, per sort i no tots i totes, tenim un plat per menjar. El món no fou construit pel menjar, fou construit per persones, homes i dones (ja per aquell moment en posició de desigualtat). Permetrem que les persones joves del nostre poble seguisquen promovent aquestes actituds? Aquest és el poble que volem? De veres estem compromesos?

A les tres companyes que les han obligades a deixar-nos més orfes:

SOU LES MILLORS LLUITADORES DEL MÓN! ÉS HORA QUE LLUITEM NOSALTRES PER VOSALTRES.

… i novament al nostre poble, un altre dia més comença com s’acaba l’anterior: en compromís per Albaida.