L’experiència cristiana

«Com diu molt bé Ximo Garcia Roca, “l’anarquisme evangèlic” de Julio Ciges, “el porta a rebutjar la democràcia controlada pels poders econòmics, el sistema capitalista que descarta i mata, el patriarcat que sotmet les dones, el clericalisme que sufoca l’ideal igualitari de la Bona Nova"»

Josep Miquel Bausset
03.12.2021 - 19:35
VilaWeb

La experiencia cristiana és el títol del llibre que ha escrit l’amic Julio Ciges, prevere del Grup del Dissabte. Com diu el subtítol, Julio Ciges condensa en aquesta obra “l’encontre, el seguiment i el compromís” que fa possible “una experiència d’encontre amorós i una resposta amorosa de seguiment”.

Julio Ciges Marín, nascut el 1947 a Anna, a la Canal de Navarrés, i que és el capellà de la parròquia de Maria Immaculada de Vera, és llicenciat en psicologia per la Universitat de València, promotor del Fòrum Cristianisme i Món d’Avui i membre del Grup Cristià del Dissabte. Ha desenrotllat la tasca pastoral en parròquies pastorals i obreres de la perifèria de València, en comunitats cristianes i com a consiliari en els moviments apostòlics de la GOAC i la JOC, acompanyant els cristians en el compromís per la transformació de la societat i la renovació evangèlica de l’Església.

Aquest llibre, de 204 pàgines i publicat per l’editorial Nueva Utopía, inclou set capítols i sis annexos, a més de la presentació que fa Joaquim Garcia Roca, l’epíleg de Josep Vicent Boira, la introducció de l’autor de l’obra i una extensa bibliografia final.

En la presentació del llibre, Ximo Garcia Roca ens recorda el trobament i la reflexió de Julio “amb immigrants a Alemanya, amb laics de la Institució Teresiana a Lió, amb els consiliaris de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica a Espanya, amb catequistes al Paraguai i amb els responsables de la pastoral penitenciària a València”. I és que Julio Ciges és un capellà “atípic”, incòmode per al poder eclesiàstic, ja que com diu Joaquim Garcia Roca, “desenrotlla una acció profètica” que el porta “a parlar obertament de Déu, de l’amor, del compromís, del sofriment, de l’espiritualitat sobre les que l’esquerra i un cert cristianisme postmodern han mantingut un incòmode silenci”.

Julio Ciges, com ens recorda també Garcia Roca, és “un dels membres fundadors i actual coordinador del Grup Cristià del Dissabte, que anima la resistència en temps d’angoixa”. I és que, “respectat i estimat per la seua sinceritat, ignorat i temut per la seua llibertat, sempre ha cregut que Jesús era un autèntic pertorbador de qualsevol ordre i de tot poder”. Perquè com diu molt bé Ximo Garcia Roca, “l’anarquisme evangèlic” de Julio Ciges, “el porta a rebutjar la democràcia controlada pels poders econòmics, el sistema capitalista que descarta i mata, el patriarcat que sotmet les dones, el clericalisme que sufoca l’ideal igualitari de la Bona Nova”. Per això, allunyat “dels centres de poder eclesiàstics, en els seus escrits i compromisos obri solcs, desperta les consciències adormides, lluita contra les fronteres i defensa el valencià com a llengua de ple dret a l’Església”.

Els qui puguen llegir aquest llibre, continua Garcia Roca en la presentació, “sabran agrair el to conversacional de les conferències i el caràcter pedagògic dels annexos que caracteritzaven les xarrades dels qui van viure en permanent estat de conversa”. La lectura d’aquesta obra, que “a vegades sembla una simfonia i d’altres una peça de jazz”, no deixa indiferent, sinó que invita, en paraules del poeta José Ángel Valente, a viure alerta encara i a ser matinadors, “perquè cada nou dia matineu/ disposats a trobar nous camins. I a inventar-los”.

En la introducció, Ciges ens transmet l’origen d’aquesta obra, que no és sinó “compartir la meua experiència de vida”.

El llibre  conté aquests set capítols:

1. Necessitat de recuperar l’espiritualitat cristiana del seguiment davant la inhumanitat del sistema. L’encontre creient que ens fa experimentar-nos persones cristianes.
2. L’experiència de la gratuïtat o la gràcia de la fe. El trobament creient que ens fa experimentar-nos persones cristianes.
3. La mirada esperançada: El tarannà amb el qual ens situem en el món.
4. El compromís compassiu i misericordiós: La nostra peculiar manera de sanar els cors ferits i de transformar el món.
5. Amb la força de l’Esperit serem testimonis del Regnat de Déu.
6. El cristianisme no és una religió: L’experiència cristiana trenca l’esquema de la religió.
7 La crida permanent a la conversió i a la transformació radical.

Pel que fa als set annexos, el primer és la carta que Ciges escriu al papa Francesc. El segon és la carta que dirigeix als líders del planeta presents en la Cimera del G-20 de Buenos Aires, el 2018.

Els annexos 3, 4, 5 i 6 són uns textos per la reflexió i la pregària personal.

Finalment, en l’epíleg, Josep Vicent Boira, professor de la Universitat de València, defineix magníficament aquest llibre amb aquestes dues característiques: “Agitar-nos fins a no deixar-nos florir en les nostres creences i servir-nos de discerniment en el nostre caminar”. Com diu Boira, “Julio Ciges ens ofereix un llibre que no és un compendi de teologia ni un llibre de religió convencional. L’autor ens proposa fonamentalment un llibre d’alerta i de crida, de profunda experiència humana”. I Josep Vicent Boira acaba: “Si alguna cosa he après del llibre, és que Déu no és neutral. Ell ha decidit intervenir en la història per a defendre la gent dèbil i oprimida”.

Anime els lectors de Vilaweb a llegir i a reflexionar sobre Déu i l’home, a partir del que, amb passió, ens transmet Julio Ciges en el seu llibre.

Conec Julio des de fa molts anys. Aquest mateix agost ens vam veure al monestir quan, amb altres capellans, va fer uns dies de recés i de descans amb els monjos. Però crec que Agustín Abarca, de l’Associació de Veïns i Veïnes, Amics i Amigues de la Malva-rosa, defineix a la perfecció qui és i com és l’amic Julio. Abarca ha dit, molt encertadament, que Julio Ciges és una persona que “alça la veu per a reivindicar una Església oberta, dialogant, amb perspectiva de gènere i acostada als sectors populars i obrers”. I és que Ciges, com deia Agustín Abarca, “forma part d’aquesta altra Església que respira aires de llibertat i que celebra la paraula en valencià, en l’idioma del poble”. Un idioma que la jerarquia del País Valencià continua arraconant i menyspreant.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes