24.12.2018 - 16:25
|
Actualització: 24.12.2018 - 17:25
Fins el 13 de gener pot visitar-se encara a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) l’exposició ‘Espanya, avantguarda artística i realitat social 1936-1976’, una mostra d’investigació que reuneix noms destacats de la pintura del país, entre els quals obres de l’albaidí Josep Vidal ‘Monjalés’, i de la resta de l’estat. S’hi apleguen també creacions de Picasso, Tàpies, Miró, Saura i Renau, entre més, que reflecteixen de quina manera l’art va aconseguir, aprofitant l’aparador de la Biennal d’Art de Venècia de 1976, ‘corregir’ el discurs oficial i manipulador que n’havia fet el franquisme.
L’exposició duu el mateix títol que la cèlebre exposició que es va presentar en la Biennal de Venècia de 1976, on l’estat espanyol no hi va anar convidat oficialment en estar vigent encara la dictadura de Franco quan van començar les negociacions.
El prestigiós certamen -conegut durant uns anys com els de la ‘Biennal roja’ pels efectes de maig del 68-, va preferir de convidar una sèrie de creadors, de manera que es va poder ‘contextualitzar per primera vegada’ l’art produït durant el règim.
Tant en la nòmina d’autors seleccionats com en el comité organitzador hi va haver una important e empremta valenciana, amb la presència de declarats antifranquistes com Tomás Llorens i Manuel García que van impulsar l’exposició que, a més, va assessorar Josep Renau, qui es va convertir en una mena de ‘pare’ del projecte.
En total, la mostra que presenta ara l’IVAM fa memòria d’aquella fita amb 33 obres de la seua col·lecció d’artistes com Monjalés, Pablo Picasso, Joan Miró, Josep Renau, Eusebi Sempere, Julio González, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Eduardo Arroyo, Equip Crònica, Jordi Teixidor i Alberto Corazón. Es completa amb tres maquetes d’Andreu Alfaro i una recreació del mur cronològic de fusta que es va habilitar en la biennal del 76 i on es van pintar lemes contra el feixisme i a favor de la pluralitat de l’estat espanyol.
S’hi afig una part documental –procedent d’entitats com els arxius de Josep Renau i Julio González en l’IVAM, Archivio Storico delle Arti Contemporanee de Venècia o la Fundació Miró –que constata detalls històrics com la polèmica que es va crear entre la comissió que va organitzar la mostra i l’alternativa que va defensar un altre crític valencià, Vicent Aguilera i Cerni.
L’IVAM ha plantejat l’exposició mantenint l’ordre establit en el 76 amb diverses seccions: ‘Imatges de la Guerra Civil’, ‘El Pavelló de 1937’, ‘La derrota i l’exili’, ‘La recuperació de l’avantguarda’, ‘Entre testimoniatge i llibertat (1954-64)’, ‘Zones de realisme (1959-64)’, ‘Art i compromís polític (1964-72)’, ‘Pintura, crítica, significació (1967-76)’ i ‘Hors-texte’.
