Llutxent reviu l’elaboració de la calç els darrers dies de gravació d’un documentari sobre aquesta indústria

El cineasta Toni Canet està treballant en la realització del documentari ‘Calç blanca. Negro carbón‘ sobre dos dels antics oficis que ja estan pràcticament desapareguts, els de carboner i calciner. La part dedicada als carboners s’ha enregistrant a l’Aragó, mentre que les imatges corresponents al treball de l’elaboració de la calç s’han estat gravant a Llutxent, localitat del director i on tradicionalment se n’havia produït i distribuït per tota la comarca. El mateix Toni Canet, descendent de calciners, s’hi havia dedicat de molt jove.

Les darreres escenes que completaran la gravació de la pel·lícula s’enregistraran a finals de la setmana que ve, quan s’encendrà el forn de calç que s’ha reconstruït i s’acabarà el procés d’elaboració d’aquest material. Coincidint amb aquesta part final, s’han organitzat uns actes al voltant de la indústria i la producció de la calç. Dimecres dia 9 s’encendrà, a les 10.00, el forn. Divendres de vesprada es farà un espectacle musical, també al forn, amb la participació dels cantants andalusos Juan Cantarote, Paco Iglesias i Carmen Lozano; els aragonesos Miguel A. Berna i Josué Barres; i Miquel Gil, Pep Botifarra, Abel Garcia i Chapi.

Dissabte, l’arquitecte tècnic Salvador Tomàs Màrquez parlarà, a les 18.30 sobre ‘La calç a Llutxent. Elaboració artesanal i usos actuals’, al monestir del Corpus Christi. Finalment diumenge, també al monestir, hi haurà un mercat de productes autòctons, entre els quals la calç acabada de fer, i una exposició etnològica.

Vint anys després de l’última vegada que es va coure un forn de calç a Llutxent, aquest documentari recupera el testimoni viu dels darrers calciners de la localitat, qui deixen constància de les vivències i l’experiència d’aquest antic ofici, com en el cas del carbó. En el rodatge s’ha comptat amb la col·laboració de músics com Miquel Gil i Pep Botifarra, i el grup Amores, que han convertit el so del treball en cançons i peces musicals per a una banda sonora especial. Com explica el mateix Miguel Gil, amb ‘recursos procedents de l’arquitectura sonora modal’.