La multiplicació d’espais de jocs d’atzar, combinat amb el bombardeig publicitari de cases i webs d’apostes, està incrementant els casos de problemes greus d’addicció. Les xifres en els jocs patològics augmenten, mentre l’edat dels addictes baixa. La nostra comarca no és cap excepció, i per això en parlem amb Loreto Belda, tècnica de la Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives (UPCCA) de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, dedicat a promocionar una cultura saludable i una millora del benestar social en la família, en l’escola i en la societat en general com a lluita contra les addiccions.

-En general, com podríem dir que és una bona prevenció?
Una bona prevenció seria aquella que intervé en tots els àmbits i en les diferents fases del procés. És a dir, ha d’anar dirigida tant a la població en general (prevenció universal) -bé siga en l’àmbit escolar, laboral, comunitari, etc.- com a la població de risc o que ja s’ha iniciat en els consums (prevenció selectiva i indicada). A més, ha de tindre com a objectius tant la reducció de l’oferta com de la demanda i, per descomptat, incidir de manera especial en els menors, ja que són una població més vulnerable.

I tot açò ha de fer-se amb accions i programes adients.

-També en el cas de la ludopatia. Quines característiques té?
Caldria parlar d’addicció al joc d’atzar, comunament denominada ‘joc patològic’, que és la més característica de les addiccions no tòxiques i, sens dubte, la que té les conseqüències més greus. I el joc en línia és el més perillós. Des de la concessió de les primeres llicències a cases de joc en línia en 2011 fins ara, ha passat de ser el responsable del trastorn per joc patològic d’un 2,5%, en 2011, a un 24%, o fins a un 44% si parlem de de menors de 26 anys. És a dir, quasi la meitat dels casos de joves amb problemes de joc patològic tenen origen en el joc en línia.

-Com podrem descobrir els símptomes de l’addicció als jocs?
Els principals criteris de les conductes addictives, són: a) tolerància, b) abstinència, c) pèrdua de control, d) interferència amb activitats quotidianes i e) pèrdua d’interès per activitats plaents. Tots estan presents en el joc patològic, a més d’uns altres més específics com ara la ‘caça’, l’engany per a aconseguir diners, voler recuperar les pèrdues o la comissió d’actes il·legals.

-Hi ha característiques de la personalitat que fan ser propens a patir aquesta addicció?
Podem parlar d’alguns factors de risc individuals com baixa autoestima, impulsivitat, tendència a l’aïllament, immaduresa, etc. També trobem freqüentment allò que anomenem distorsions cognitives del jugador o fal·làcia del jugador, que fa referència a la sensació de control que experimenten sobre l’aposta, o quan creuen reconèixer patrons estables en l’atzar.

Però també hem de tindre en compte alguns col·lectius que presenten una vulnerabilitat major en general, com és el cas dels adolescents i la gent gran.

Davant això, es troben amb la facilitat per accedir als jocs d’apostes, des de les màquines dels bars, els dispositius mòbils i la proliferació de sales de joc, amplificada amb el bombardeig publicitari constant.

-Com influeixen les apostes en la ment dels jugadors? Com s’hi entra, en aquest món?
El joc és un comportament que pot ser plaent en si mateix i per això es juga. Es converteix en problema quan comença a ser una necessitat o quan es juga per recuperar els diners perduts, o per evitar el malestar.

La UPCCA fa accions amb escolars durant tot el curs

Actualment pareix que encara que les màquines escurabutxaques continuen amb un lloc preeminent en el joc d’atzar, està guanyant terreny el joc en línia, sobretot les travesses esportives i el casino-pòquer. De fet, hem de tindre en compte com a punt d’entrada en el joc d’apostes les màquines instal·lades en molts bars, des de les quals es pot apostar per qualsevol jugada o resultat d’un partit que s’està mirant. A partir d’ací la situació es pot complicar amb els dispositius mòbils, que permeten d’estar apostant contínuament. A més, també hem de considerar que molts joves tenen una certa sensació de control sobre les apostes esportives pel coneixement que tenen sobre l’estat dels jugadors, competicions, etc.

I a partir d’ací, si coincideixen alguns factors com els que hem esmentat, vindrien les apostes en lligues estrangeres, en altres esports dels que ja no se’n té tanta informació (hípica, curses de llebrers), o del pòquer, bingo i més jocs.

-Com se senten en guanyar?
La sensació en guanyar sol ser d’eufòria, però normalment es torna a jugar i arriben les pèrdues. Aleshores es busca jugar, ja no per repetir la sensació d’eufòria, sinó per recuperar.

-La indústria del joc pot ajudar a prevenir les addiccions?
Els operadors de joc, per tal d’obtenir les llicències, han de complir una sèrie de requisits jurídics i tècnics per a garantir el joc segur. A partir d’ací ja no hi ha moltes més limitacions. Pensem en la quantitat de publicitat que fan els operadors de joc, la facilitat que donen per a l’accés, els bons de benvinguda, la participació de personatges populars i reconeguts. Amb tot açò, encara que incloguen un apartat de joc responsable a les seues plataformes, costa pensar que puguen prevenir les addiccions.

-La Generalitat està actualitzant la Llei de Joc. Amb quina pretensió?
Les principals novetats incorporades en aquesta Llei són les mesures encaminades a reforçar la protecció dels menors i de les persones amb addicció. Per a això, la llei estableix un control d’accés a la porta de tots els locals de joc.

A més, la nova llei prohibeix de fer efectiu els premis de les màquines d’apostes en bars, delimitar l’àmbit de joc i que els bars no es convertisquen en salons de joc o d’apostes.

-Quins controls hi haurà en els locals d’apostes per evitar l’accés de menors?
La llei vigent fins ara únicament estableix un control d’accés a la part delimitada del saló on hi haja màquines que donen els premis més grans (3.000 euros), però no fixa un requisit de control d’accés en l’entrada al saló, una cosa que s’incorpora amb la nova llei. Aquesta mesura permetrà més supervisió i control per a impedir l’accés de menors i de persones inscrites en el Registre d’Excloses d’Accés al Joc.

-Què es por fer per superar aquesta addicció? Què plantegeu des de la Mancomunitat?
El tractament d’aquesta addicció ha de ser integral i amb objectius diferents, des del control de l’impuls de joc, la psicopatologia associada, la comorbiditat i la rehabilitació.

La UPCCA de la Mancomunitat està elaborant materials per sensibilitzar sobre aquesta problemàtica. Som conscients de la necessitat d’informar, sobretot les famílies, els educadors i els nostres joves. Des dels darrers cursos intriduïm en les sessions formatives que fem sobre l’ús responsable de les TICs un apartat referit al joc en línia.

A més, des de la Conselleria de Sanitat també es posa a disposició dels centres educatius el programa LUDENS de prevenció d’addicció al joc per a adolescents entre 15 i 20 anys.

El que és ben cert és que cal sensibilitzar, ajudar a mirar el fenomen amb una visió crítica i donar eines per saber detectar i reaccionar davant els problemes que se’n deriven.