Els esdeveniments que estem vivint són gairebé nous, inaudits. Pocs hauríem pensat que quedar-se a casa es convertiria en una obligació i, amb aquesta, la necessitat d’omplir les hores de quefers. Tenia clar que volia omplir-les amb lectures que he anat deixant. Però amb quin títol podria començar? La resposta em vingué de mans d’un bon amic, qui em recordava que engany se celebrava el centenari del naixement de Delibes. A més, havia adquirit Los santos inocentes, en l’edició commemorativa de Destino amb el magnífic pròleg de Manuel Vilas, no feia molt. Efectivament, allí dalt del muntó de llibres el tenia. Quin millor moment que aquest per retrobar-se amb l’obra!

Miguel Delibes Setién naix el 17 d’octubre de 1920 a Valladolid, durant el govern d’Eduardo Dato i el regnat d’Alfons XII, una ciutat que començava, en aquells anys, a experimentar un fort creixement demogràfic. Valladolid, a més, tindria una importància essencial en l’obra literària de Delibes, qui s’enorgullia dels seus orígens i del seu poble. El 1947 Delibes publicà la seua primera obra La sombra del ciprés es alargada, amb la qual obtingué el seu primer premi literari. Des d’aquest moment inicià una carrera literària prolífica, en què trobem títols imprescindibles de la literatura espanyola: El camino, El hereje, Las ratas, Señora de rojo sobre fondo gris, Cinco horas con Mario i, per descomptat, Los santos inocentes.

Los santos inocentes és una novel·la realista escrita l’any 1981, que narra un drama rural dels anys seixanta del segle passat, fruit del maquiavèl·lic sistema de classes socials que, endemés, el franquisme dugué al límit, i que va anul·lar l’acció de les classes humils i rurals davant els autoritaris ‘senyorets’, que s’excusaven en la proclama ‘les coses són així’. Aquest drama té dos mons protagonistes: els pobres i els rics. Dos mons en un mateix temps i espai, però on un se superposa a l’altre. Entre els humils trobem el matrimoni de Régula i Paco el Bajo amb els seus fills Rogelio i Quirce i les seues filles Nieves i la Niña Chica. Tota la família viu a l’empara de la Marquesa i la seua família: els rics. Són l’aristocràcia guanyadora en la Guerra Civil, que construeixen un món de servitud, on ells estan al cim de la piràmide. Per a sostenir aquest estat els humils han d’obeir els designis dels poderosos i suportar tant la humiliació com el despotisme.

Delibes personifica totes aquestes maldats en la figura del senyoret Iván. Un ésser sòrdid i malèvol que sols vol complaure els seus plaers: la caça i el sexe. I serà a costa de Paco el Bajo i de la senyora Puri, dona del senyor Pedro. La senyora Puri i el senyor Pedro són el matrimoni modèlic i complaent que serveix a la casa de la Marquesa amb la il·lusió d’erigir-se algun dia com a aristòcrates, però acaben sent sotmesos, com la resta, per aquests. En aquest ventall de personatges destaca el germà de Régula, Azarías. Miguel Delibes ens presenta en Azarías un ‘antisistema’, un personatge que, des de la seua innocència i inconsciència, desobeeix l’estat natural del sistema. Únicament s’entrega als seus plaers: o bé a la cria de les seues milanes boniques o bé a belluguejar per les serres. Un ésser lliure i desvalgut a parts iguals, dins d’aquest món de domini i de misèria que visqueren les poblacions més vulnerables. Un món que serà alterat pel jove Quirce, qui es nega a complir les ordres i a rebre l’almoina del senyoret Iván.

En Los santos inocentes observem trets comuns a tota l’obra de Delibes. La presència de la naturalesa, l’estima per la seua terra, la crítica a la injustícia social que provocà l’endarreriment del món rural, la plasmació de la seua vida i el seu caràcter pessimista i taciturn, així com el ric i viu lèxic castellà que empra en les novel·les. Sens dubte, parlem d’una de les millors novel·les d’un dels escriptors espanyols més rellevants del segle XX.

Ara fa deu anys, moria Miguel Delibes, un escriptor compromés amb els més desfavorits, víctimes de la desigualtat, la injustícia i la violència. La seua obra exhibeix la lluita d’uns per mantenir els privilegis a costa de la misèria dels altres. Però entre les línies d’aquesta obra, trobe un missatge encoratjador: la necessitat d’aconseguir la igualtat i construir un sistema més just i respectuós. A més, ens ensenya que una part essencial del nostre passat està associat al món rural, que ara, malauradament, es buida. Perquè sols entre les nostres serres i muntanyes trobarem, per sort, la milana bonica.