Aquesta tardor es compleixen 20 anys de la inauguració del Centre de Salut del Barranquet. El centre portava en marxa un temps (des de març de 1996) però se’n va fer coincidir la inauguració amb el de Sant Josep, a què uns problemes sorgits durant la construcció van retardar-ne l’acabament.

El mèrit del Centre de Salut del Barranquet és, en primer ordre, del regidor de Sanitat d’aleshores, Ricardo García, i en segon terme, de l’Associació de Veïns el Llombo. Vam reivindicar el que no està escrit perquè feren un centre de salut al barri. La demanda va tindre la immillorable acollida del regidor, qui va actuar i es va moure de manera molt eficient per finalment fer realitat el somni. Ara, passat el temps, es veu l’encert de la mesura. Unes 80.000 visites a l’any per tots els conceptes donen fe de la realitat afortunada i que evita molts desplaçaments, una bona part dels quals a gent amb mobilitat reduïda.

Aleshores –parlem de al voltant de 1993– l’Associació de Veïns el Llombo era acabada d’arribar al món veïnal. I el socialista Ricardo García fou, a més a més, el primer regidor de Participació Ciutadana. Ell sap bé de les nostres reivindicacions fetes amb rigor però desafortunades en ocasions en la forma, allò que hui en dia diríem que no eren políticament correctes. Malgrat això, García va entendre sempre que una cosa era el càrrec i una altra la persona. Tot i posar-lo de volta i mitja moltes vegades, amb el Ricardo García persona vam mantenir una relació cordial –fins i tot es podria dir que molt cordial– i que segueix en l’actualitat.

Totalment el contrari que a hores d’ara. Qualsevol crítica a qualsevol membre de l’equip de govern se l’agafen com un insult personal i actuen tots corporativament en defensa del company pressumptament agredit. No saben discernir el càrrec de la persona. I així els va, fent bilis. No saben que som ciutadans i que volem el millor per Ontinyent, com a mínim, tant com ells.

En aquest ordre de coses, la reunió que vam mantenir a començament de juliol amb membres de l’equip de govern va ser decebedora. Sí, perquè van demostrar que els molesten els veïns. D’altra manera, no s’entén la negativa a donar informació pública d’un membre de l’equip; no s’entén que davant l’oferiment dels Banys de Don Lisardo, la petició que vam fer en la reunió que es pronunciaren, que digueren o sí, o no, o condicional, i malgrat la insistència, no digueren absolutament res, quedant tots callats; i no s’entén que front a la petició del Llombo que compraren la casa de Mompó per oferir-la a la Conselleria de Justícia es despenjaren amb un ‘innegociable total’ perquè la conselleria diu que no i si insistim no faran res. Amb ‘polítics’ així és impensable que el projecte s’haguera pogut reconduir i acabar fent-se el Centre de Salut del Barranquet.

Volíem titular aquest editorial ‘Maneres de governar’, però no hem pogut. En compte de ‘governar’ hem posat ‘actuar’. No és un canvi casual. Perquè l’actual equip de govern no governa. Únicament està a totes per eixir en els mitjans de comunicació i fer-se fotografies en una campanya propagandística permanent. Però això no és regentar el poble. Per molt que tapen amb publicitat les seues infinites carències com a polítics.