Segur que vostés els han vistos o detectats pertot arreu. Habiten allà on hi ha gent heterogènia i normal: comunitats de veïns, filaes, claustres de professors, colles d´amics, empreses, associacions de qualsevol mena, partits polítics, confraries religioses, i segurament fins a la Conferència Episcopal i al Vaticà. Se’ls poden trobar als diferents canals de televisió o emissores de ràdio, sobretot quan s’acosten unes eleccions. Em referisc als afectats per la síndrome de la manipulació, eixa secta de gent professional que inocula calladament el seu verí per tal d’assenyalar algú i excloure’l del seu  entorn. Exactament com ho farien els feixistes.

A vegades caldria donar l’enhorabona als manipuladors per la seua mestria a desgastar l’enemic amb invents i mentides. Són com deixebles aficionats del dramaturg Valle-Inclán a l’hora de distorsionar grotescament la realitat amb els seus esperpents d´una clara intenció crítica. Són subjectes capaços d’entabanar les seues víctimes i anul·lar-ne la voluntat si tenen la desgràcia de caure en la seua xarxa.

Els manipuladors haurien d’acudir als especialistes de la conducta, ja que per algun motiu pateixen un trastorn de personalitat i trien les víctimes per tal d’anul·lar-la dels altres. Hitler, recordaran, era un professional de la manipulació de masses i feia espiritismes per tal que tots veieren el que ell veia. Però no cal anar tan lluny: també podem trobar manipuladors entre els polítics de segona o tercera divisió, i fins i tot en el seu ‘grup d’amics’ o en algun veí del seu carrer.

Eixos individus són capaços de convéncer altres persones que el seu punt de vista és el centre de l’univers i també de convéncer perquè s’actue de la manera que ells volen. Eixos comportaments són tòxics i cal erradicar-los com si es tractara de la pesta. Els manipuladors són com les aranyes amb les preses. Són tan malvats que no paren fins i tot aïllar aquell amb qui parlaves de l’oratge que farà demà i de si les olives no val la pena de fer-les enguany. Són malalts que necessiten ajuda. Això no obstant, coneixen els instruments adients per a ferir-te i estudiaran a consciència els teus punts dèbils per a aconseguir-ho.

Porten una etiqueta enganxada al front que diu: ‘El fi justifica els mitjans’. I no coneixen, per tant, principis morals quan volen atényer la meta que s’han proposat. Sense que ells ho sàpien, són persones insegures que necessiten actuar d’una manera determinada per a reforçar la personalitat que no tenen. Són únics a l’hora de desprestigiar a qui se’ls ha posat entre cella i cella. Es creuen el melic del món i fan que altres seguisquen el seu dictat, ja que es consideren il·luminats per un ésser que els dicta la conducta.

Són mestres consumats de canviar el sentit original de les paraules dels altres. A la primera ocasió, cal posar-los en evidència, ja que això els desequilibra molt. Als manipuladors no els interessa que els manipulats tinguen les seues conviccions, i per això no dubten a posar a altres en contra seua. Són fàcils de reconéixer: quasi sempre van de víctimes per la vida, una vestimenta a mesura amb la qual es metamorfosen a la perfecció. El que més els agrada és que se’n compadisquen, i no atenen a raons perquè no suporten escoltar les veritats.

Així que no ho dubten: quan una persona menysprea els  punts de vista d’una altra, eixa persona pertany a la confraria dels manipuladors. Estan avisats: els manipuladors es riuen dels drets dels altres i són especialistes en xantatges emocionals, i obliguen  altres a actuar d’una forma determinada segons la seua conveniència

Ja ho saben: si se’n veuen aparéixer algun per un cantó del seu  poble, diguen-li sense por: ‘Vade retro, Satanàs’, exactament igual com si fóra un ritual medieval. Fugen vostés a continuació corrent per tal que no l’atrape amb cap dels seus jocs psicològics. Ells no suporten de cap manera que els altres defensen amb llibertat la seua postura i opinió, perquè els manipuladors només persegueixen que els altres ballen al seu voltant. Un consell: davant d’un manipulador no es posen a la defensiva, planten-li cara i desemmascaren-lo amb les armes al seu abast: amb paraules dràstiques, amb escrits contundents, amb piruetes retòriques i qualssevol altres focs d´artifici que els puguen desequilibrar, etc. En cas contrari, estan perduts. Són capaços de capgirar-los amb dues llàgrimes de cocodril.

Espere que els manipuladors i els manipulats es vegen reflectits en el quadre que acabe de pintar. Em queden unes restes de pintura en la paleta, però crec que la meua representació  gràfica queda prou clara a un primer cop d’ull. Bon Nadal.