15.09.2016 - 16:52
|
Actualització: 15.09.2016 - 18:52
La investigació del ‘cas Taula’ ofereix cada dia noves informacions sobre la dimensió de la presumpta corrupció del PP valencià. L’aixecament de sumari per part del jutjat d’instrucció número 18 de València confirma que el partit treballava amb cinc ‘caixes B’ -a l’Ajuntament de València, a la Diputació de València, a l’ajuntament de la ciutat, i dues més a Castelló i Alacant-. En acuestes caixes s’hi registrava l’entrada i sortida del diner negre procedent de comissions il·legals. Per si fos poc, el cas també implica el secretari general del PP a la província de València, Vicente Betoret, que tenia coneixement de la trama, i l’ex-president de la Generalitat, Francisco Camps, qui exercia d’enllaç amb Gènova, segons que informa El Mundo.
Les investigacions de la fiscalia i la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) apunten que les cinc ‘caixes B’ estaven interconnectades i eren ‘transversals’, nodrint-se així de les comissions il·legals que cobrava la Diputació de València presidida per Alfonso Rus, i la Generalitat, presidida aleshores per Francisco Camps.
Segons El País, que també ha tingut accés al sumari del cas Taula, hi havia fins i tot una ‘guerra’ interna al PP, entre el PP provincial que dirigia Alfonso Rus i la direcció que controlava Camps, per a poder cobrar les comissions fruit de les adjudicacions amanides. L’informe de la guàrdia civil recull declaracions del recaptador penedit del PP, Marcos Benavent: ‘Hi havia interessos creuats i hi havia múltiples pressions per part de les persones que s’esmenten en l’àudio per quedar-se els diners’. Segons Benavent, ex-gerent d’Imelsa, ell s’encarregava de recollir els diners demanats a empresaris a canvi d’adjudicacions i els lliurava a l’ex-president de la Diputació Alfonso Rus; a qui n’era el Cap de Gabinet Emilio Llopis; a l’ex-vicepresident segon de la Diputació, ex-conseller delegat de Ciegsa i ex-regidor de Fontanars dels Alforins Máximo Caturla; i l’ex-vicepresident de la corporació Juan José Medina, en part per a finançar el PP provincial. En una de les declaracions davant la Guàrdia Civil, Benavent va assegurar que en algunes ocasions va repartir els diners ‘en bosses’ en dinars organitzats.
Qui controlava el cobrament dels diners, diu l’informe, era el vice-president del govern de Francisco Camps, Víctor Campos, condemnat per acceptar regals del cas Gürtel. Un cop Alfonso Rus va arribar a la Diputació de València, el 2007, va tenir poder per controlar les comissions. La guàrdia civil diu que això ‘va derivar en un conflicte d’interessos amb l’activitat recaptatòria seguida des del PP a nivell regional, arribant a convertir-se en un problema a nivell polític.’
Un 20% de sobrecost
La Ser també n’informa, i detalla un cas que serveix d’exemple de com funcionava la trama: segons el sumari, el principal negoci es va nodrir de la construcció de col·legis públics per part de la Generalitat a través de l’empresa pública CIEGSA. En la costrucció de l’IES Torrevella, els investigadors consideren provat que el govern de Camps va aprovar modificacions de l’obra de fins a un 20% de mitjana, amb els quals abonaven el benefici als adjudicataris, que destinava una part dels diners al finançament il·legal del PP. Això va passar en el cas d’aquest IES i en uns quants més de l’anomenada ‘desena licitació’. I aquestes operacions van tenir lloc quan Alejandro Font de Mora era conseller d’Educació.
