maria garcia sanchis life
Maria Garcia Sanchis (l'Olleria 1881-Manacor 1936) va ser dirigent de les Milícies Femenines que defensaren la república en 1936

Dins el cicle d’activitats Elles que s’està desenvolupant a l’Olleria destinat a ressaltar el valor de la creativitat i implicació social de les dones, aquest divendres es projecta a la Biblioteca Pública Municipal, a les 20.00, el documentari Milicianes (vegeu-ne el tràiler), un film dirigit per Tània Balló i Jaume Miró i produït per IB3.

Tània Balló i el guionista Gonzalo Berger assistiran a la projecció del treball sobre cinc milicianes executades pels feixistes la matinada del 5 de setembre de 1936 a Manacor, una història elaborada a partir d’un diari escrit per una d’elles en què es relaten els dies de campanya a Mallorca d’aquest grup de dones una de les quals, Maria Garcia Sanchis, era natural de l’Olleria.

Nascuda l’any 1881, de jove es va establir a Barcelona. Persona de conviccions polítiques pròximes a l’anarquisme, va arribar a fer mítings i ser una de les responsables de les Milícies Femenines en defensa de la república organitzades després del colp d’estat militar de 1936. El 16 d’agost va eixir del port de Barcelona cap a Mallorca amb l’expedició organitzada pel capità aviador Albert Bayo.

La periodista Esperança Camps explica en una entrevista a l’historiador Antoni Tugores el dramàtic final del grup de milicianes entre les que es trobava Maria Garcia:

«Un dels episodis més obscurs de la guerra del 1936-1939 és l’assassinat de cinc infermeres catalanes a Manacor. Totes cinc van arribar a Mallorca amb una expedició organitzada pel capità aviador Albert Bayo. Van eixir del port de Barcelona el 16 d’agost de 1936. Com que les coses anaren mal dades, el 3 de setembre l’expedició va reembarcar, però van deixar alguns camarades a l’illa. Entre ells, les cinc infermeres. L’endemà mateix van ser capturades i exhibides com un trofeu de guerra pels falangistes. En concret, pel comte Rossi, un militar feixista italià que havia acumulat molt de poder en l’exèrcit fidel a Franco a Mallorca. Les varen sotmetre a tota mena de vexacions i el 5 de setembre les executaren en un acte públic. Immediatament, la propaganda feixista va escampar la brama que eren dones dedicades a la prostitució i de cap manera no eren sanitàries de la Creu Roja. Aquesta és, segons l’historiador Antoni Tugores (Manacor, 1948), la segona mort de les cinc infermeres. L’escarn a què van ser sotmeses. I el vel de silenci.»

‘Milicianes’: la història de les cinc combatents assassinades pels falangistes a Manacor
Grapats d’ossos sota terra Article de Bel Zaballa