Un Memorial acollirà a Paterna les restes dels afusellats pel franquisme que no s’hagen pogut identificar

  • També en guardarà d'aquells identificats que els familiars hi vulguen depositar

VilaWeb
Redacció / EP
20.12.2021 - 15:59
Actualització: 20.12.2021 - 16:59

El ple del Consell va aprovar divendres el conveni de col·laboració entre la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i l’Ajuntament de Paterna per a l’execució i manteniment de la primera fase de l’obra del Memorial de les Víctimes de la repressió franquista del cementeri de la localitat.

El memorial consistirà en un espai que inclourà un recinte d’accés públic i una estructura d’obra que “simbolitze i servisca per a homenatge i record a les víctimes de la dictadura franquista que van morir en defensa de la democràcia i el règim constitucional de la II República”, que hagen sigut exhumades de les fosses comunes del cementeri de Paterna.

En el memorial s’allotjaran les restes exhumades no identificades del cementeri de Paterna, i també aquelles que, exhumades i identificades, els familiars decidisquen de dipositar-les en aquesta ubicació. D’aquesta manera, es convertirà “en un espai públic en el qual es conjugue adequadament el respecte cap a les víctimes i la tranquil·litat i comoditat per a les persones visitants”.

L’espai serà declarat Lloc de la Memòria de la Comunitat Valenciana, d’acord amb els articles 20 i següents de la Llei 14/2017 de Memòria Democràtica i per a la Convivència. Per a això, serà senyalitzat convenientment “per a la difusió i divulgació dels valors democràtics que representa, en concret, els drets de les víctimes i els seus familiars a la veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició”.

La Generalitat hi invertirà un milió d’euros per al projecte de l’estructura d’obra i del recinte, cost que es finançarà a través de la Conselleria de Qualitat Democràtica. El conveni estarà en vigor fins que acaben les obres del projecte i, en qualsevol cas, el termini màxim de vigència serà de quatre anys, prorrogables per quatre anys més mitjançant acord de les parts.

Per part seua, l’Ajuntament de Paterna autoritzarà l’ús especial temporal de la parcel·la del cementeri perquè es facen les obres. S’encarregarà també de la gestió, manteniment i conservació, i assumirà les despeses corresponents de l’estructura d’obra i del recinte, una vegada finalitzat i rebut.

Alhora, posarà a disposició de la Conselleria de Qualitat Democràtica els mitjans tècnics municipals per a assessorar en la fase de preparació de la documentació tècnica i participar en el seguiment i supervisió de l’obra i en l’aprovació de la seua recepció.

135 fosses

En el Cementeri Municipal de Paterna hi ha al voltant de 135 fosses comunes on van ser depositades les víctimes de la repressió franquista després de ser executades al Terrer, a uns 500 metres del cementeri, i en altres llocs del municipi.

En total s’hi van assassinar 2.238 persones, un centenar de les quals provinents de la Vall d’Albaida. El cementeri és el lloc de tot el país on es constata l’execució del nombre més gran de crims contra la humanitat acabada la guerra. Les execucions van començar el 3 d’abril de 1939, l’endemà passat de la declaració de la fi de la guerra, fins a l’any 1956, moment en el qual es va produir l’últim assassinat d’un guerriller antifranquista al Terrer.

Lloc digne per a les víctimes

Els familiars d’aquestes víctimes, constituïts en associacions, van començar l’any 2010 a iniciar processos d’exhumacions en el cementeri de Paterna i “segueixen lluitant per a aconseguir exhumar aquestes fosses i traure les víctimes a la llum”, ha explicat en un comunicat la Generalitat, que no es va unir als processos fins al 2029.

“La gran majoria de les associacions de familiars no desitgen que les restes identificades siguen de nou enterrades a les fosses que durant tants anys han amagat el terror dels seus assassinats i l’angoixa i el dolor de les seues famílies”, afirma la Generalitat. A més, en l’actualitat són prop de 1.000 les restes no identificades que esperen, emmagatzemades de manera provisional sota custòdia de l’Ajuntament de Paterna, trobar un lloc digne per a la reinhumació.

Aquesta xifra és previsible que augmente a mesura que avancen les exhumacions, atés que fins al moment el percentatge d’identificacions ha sigut baix, principalment per incompatibilitat dels familiars, per l’estat de degradació de l’ADN de les restes òssies, o per les tècniques d’extracció emprades.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any