No és que crega que la pandèmia siga un fet sense importància, déu m’estalvie tanta inconsciència, o que la negue directament com fan alguns pocs desinformats que solen acabar contaminats. El que em passa és que m’indigna que les autoritats judicials, per posar un exemple, s’aprofiten de les preocupacions quasi generals del personal, saturat de les notícies monotemàtiques de la covid-19, per a fer bestieses, una rere l’altra, sense que el ciutadà se n’adone, mig adormit per les tremendes calors i pendent, més o menys, davant les teles sensacionalistes, del nombre de contagiats tothora.

Bestieses dic? Exagere potser? Per a mi és una bestiesa i una immoralitat que un jutge arxive el cas dels guàrdies civils aquells que un dia es van dedicar a la caça i captura, amb escopetes de pilotes de goma, d’uns immigrants que intentaven arribar nadant a les aigües espanyoles des d’aigües marroquines a la platja del Tarajal. Era el dia 6 de febrer de 2014, fa ara prou de temps perquè la feble memòria de les majories haja fet oblidar els fets passats l’endemà per les televisions domèstiques i per les de mig món, per a vergonya de les autoritats que aconsellen als policies en l’acadèmia com poden assassinar impunement immigrants sense que els faça mal el ‘tinto de verano’. Total quinze morts, quinze persones, en aquell tir a l’immigrant, el delicte dels quals era voler fugir de la misèria del seu país i passar a un altre que creien, equivocadament, que era més civilitzat que no el seu. No és una bestiesa, és UNA IMMORALITAT que el jutge considere que no cal ni jutjar aquells guàrdies ‘incivils’?

Una vegada més la fiscalia a les ordres del Gobierno ‘social-podíamos’ ha tingut l’atreviment irregular (rebaixes estiuenques?) de suprimir el tercer grau dels presos polítics catalans i fer-los tornar a presó sense cap llicència més, per a estar de nou en el segon grau. A més, la mateixa fiscalia a les ordres del Gobierno ha ordenat que no puguen eixir tampoc de presó a treballar, ni a res més, com feien abans d’acord amb l’article 100.2 del reglament penitenciari. Unes mesures gens habituals quan es tracta de presos comuns. El mateix Gobierno que deia que volia negociar amb els partits independentistes, ara trenca la baralla, i potser també la taula on negociaven, i aplica la vara grossa de mesurar als dolentíssims presos polítics que van cridar un dia a votar als seus ciutadans. O és que pensa el Gobierno que és millor seguir negociant, però amb part dels interlocutors muts i a la trena?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.