Més de 100 imatges narren la València d’El Flaco en una exposició

  • Es pot vistar fins al 25 de novembre a la Casa de Cultura d'Ontinyent

VilaWeb
Redacció / EP
03.11.2017 - 15:28
Actualització: 03.11.2017 - 16:28

El fotògraf José García Poveda, més conegut com El Flaco, convida a recórrer València des de la dècada dels vuitanta del segle passat fins a l’inici del XXI en una exposició d’imatges que il·lustren la transformació cultural, política, urbana i de la nit de la ciutat, i que arriba a Ontinyent organitzada per la Universitat de València-Campus d’Ontinyent dins la Setmana de Benvinguda.

La mostra –que porta el nom de ‘La València d’El Flaco’ i que es pot contemplar a la Casa de Cultura-Casa dels Barons de Santa Bàrbara d’Ontinyent fins el 25 de novembre- reuneix a la capital de la Vall d’Albaida una selecció d’un centenar de les fotografies de l’arxiu analògic del fotoperiodista al llarg de tres dècades en què ha retratat els rostres, tant coneguts com anònims, que formen part de la intrahistòria de la capital valenciana.

‘El Flaco’, com a cronista de la ciutat, captura en les seves imatges locals emblemàtics de dia (Los Madriles, Nácher, Loteria Bello, Casa Montaña, Futurama) i de la nit (La Marxa, La Torna, Cabaret Pachá, Cafè Malva-rosa) ; els col·lectius socials, les manifestacions i vagues però, sobretot, la gent: Ovidi Montllor, Joan Fuster, Enric Valor, Pepe Rubianes, Rosita Amores, Alicia Alonso, i també José Saramago, Umberto Eco, Catherine Deneuve, Rafael Alberti, Vicent Andrés Estellés, Núria Espert, Luís García Berlanga, Emma Cohen o Rafael Chirbes, entre d’altres més internacionals com el cineasta David Lynch.

El projecte expositiu es completa amb un catàleg amb textos de Carmen Alborch, Alfons Cervera, Carles Gámez, Javier de Lucas i Abelardo Muñoz, en els quals s’aborda des d’aspectes polítics, socials i culturals, un acostament més personal a l’autor i a la repercussió de les seues imatges en els nostres dies.

Una societat que es desperta
El Flaco va començar el seu camí fotogràfic quan la societat despertava de la dictadura, en la dècada dels 80, per il·lustrar ‘l’evolució d’una ciutat’. Al principi, compaginava la fotografia amb altres activitats fins que es va dedicar per complet a aquesta professió que va exercir per a mitjans, com Levante i que actualment realitza per a la cartellera Túria. El seu mestre va ser el també fotògraf valencià Paco Jarque qui el va iniciar ‘amb molta paciència’ en aquesta professió.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any