Molt Honorable president Ximo Puig

Respecte de les seues declaracions fetes recentment sobre les relacions entrebancades entre  Catalunya i Espanya, considere que no totes són massa afortunades, dit amb tot el respecte benguanyat que em mereix i que de segur vosté em dispensarà. En favor seu, he de dir que no qüestione la seua honestetat des de la qual estan dites. Però no és prou. Intentaré puntualitzar-ne només algunes. Vosté diu:

— ‘No es pot construir una nova legalitat trencant la precedent’. I jo li pregunte: encara que la precedent siga injusta? Més encara: quan la pròpia ‘legalitat vigent’ es carrega a si mateixa, sense apel·lació, sense escrúpols, complexos ni vergonya en contra nostra, ara i adés, per majoria absolutista, antidemocràticament? I dic ‘nostra’ pensant que vosté també la deu fer seua per tot el que tenim en comú i que, unilateralment, en comú ens arrabassen.

— ‘Xoc de trens…’. Vosté creu que, de veritat, hi ha ‘xoc de trens’ i no d’un tren contra una bicicleta, tal com fa poc ho va ben descriure en Vicent Partal? On està la igualtat potencial de forces en litigi, quan tot un ministre com el Sr (?) Fernández Díez, amb tot el PP i l’ajut de l’oposició (PSOE i C’s) eviten que comparega al Parlament Espanyol per donar explicacions de tot l’afer protagonitzat? (amb l’aquiesciència de ‘los de arriba’). Ni l’han condemnat, ni l’han fet dimitir. Ans al contrari, l’han premiat amb el vist-i-plau de tots ells. I ‘la del pueblo llano, en las urnas’. O no? És només un botó de mostra silenciat i menystingut pels espanyols i espanyolistes (vosté on es troba?) assenyalant, amb el seu aplaudiment virtual, l’enemic comú a batre. La gran majoria espanyola aprova tot el que siga contra Catalunya. Que vosté no ho sap?: ‘El pueblo los indulta’. Sense ser menester cap judici. És el seu odi visceral cultivat històricament contra el diferent que no se li sotmet mentre se n’aprofita. I això no hi ha qui ho ature. Com canviar-los el xip? Molt senzill: assolint la independència. Res més que obligant-los. No deixen, ni ens deixaran, ni tenim altra possibilitat de sortir-nos-en. Per a ells no som Espanya, sinó ‘DE España’. Som ‘d’ells’, i com a tal ens tracten. Catalans i valencians tenim massa qüestions i interessos en comú, com molt bé vosté diu, que ens complementen i enriqueixen. Per això se senten ‘amenaçats’. Llavors, amb el pas del temps, en peu d’igualtat, com tots ens necessitem, és des d’on es podran establir els autèntics ponts que vosté reclama. Ens relacionarem d’una altra manera arribant fins i tot a ser amics com cal. Que en bona hora siga i prompte arribe. Tots hi guanyarem: ells en una dignitat que encara desconeixen, i nosaltres en llibertat i possibilitats de millora. I en justícia. Davant tanta fòbia, doncs, per què no faciliten el passaport i la carta de llibertat als catalans i acaben amb els probemes? És que són masoquistes, els espanyols? Perquè, a més, no falten veus i opinions que diuen que tots nosaltres estem sobrevivint gràcies a ells. Doncs, això: gràcies i amén! (i amb Déu siau).

— ‘…falta de diàleg entre el PP i els radicals independentistes’. Així ho creu vosté, de veres? Com s’han ‘radicalitzat’ els independentistes, sinó després d’estar oferint-se a parlar històricament, incansablement, ignorats sempre, sense resposta ni alternatives a la seua situació? I no cal dir-ho, actualment! Com equipara vosté el PP amb els ‘radicals’ independentistes? Com defensa un poble, sense violència, la seua dignitat mil vegades trepitjada? I dins de tota aquesta sopa, encara proposa vosté que si recuperar l’Estatut, que si constitucionalitzar-lo, que si estat federal… Perquè, pobrets, tanta faena han tingut sempre que no se n’han pogut ocupar encara. Però ara sí que ho faran! És bona la proposta. Només que put. I no només de vella: tot, un ajornament sine die per marejar la perdiu i no arribar mai enlloc. Perquè la solució que hauria de ser política com vosté apunta, mai no ha estat plantejada des de Madrid ni arribarà si no és forçada per la ‘il·legalitat’ de tot un poble que ‘radicalment’ vol però no el deixen expressar democràticament la seua voluntat a les urnes. El poble català ja no vol molles de pa com les que els valencians seguirem pidolant a Madrid, sinó el pa sencer que ‘ens’ correspon. Ha dit, prou. No vinga vosté, ara, rebaixant diplomàticament, si no desautoritzant, la seua via davant la lamentablement nostra. Condicionats com estem, és clar. Perquè hem esdevingut un poble amb mentalitat d’esclaus. Submisos i sotmesos. Volem tindre amo. Hi estem acostumats. Potser per això que estem orientats a preferir la seguretat dels alls i les cebes de l’esclavitut a la llibertat.