Una Veu que s'apaga d'un país que no vol morir

«És per això que, a qui puga interessar, tinc l’atreviment de convidar-vos a fer possible aquest projecte de continuïtat»

A nostra Santa Madrastra Església catòlica, apostòlica i… castellana

«Madrastra? Doncs, sí. Sense ofendre. Com tampoc seria cap ofensa dir-li lladre a qui et pren la cartera.»

De com ser negres i votar al Ku Klux Klan

«Ni el president Ximo Puig ni Mónica Oltra són del meu grat. Valencianistes espanyolitzats, no em representen. Les seues opcions són de connivència amb el poder de torn. Les dels vençuts. Les de la renúncia explícita a l'autodeterminació davant la qual es desmarquen clarament, amb menyspreu i crítica ufana fins i tot.»

Per mèrits propis

«Espanya, quines maneres més indecents tens de mostrar-nos la teua estima.»

Qüestió de gens? Folls i molls?

«És dur, per incongruent, contemplar representants polítics entre nosaltres, apostant encara, directament o 'en diferit', per eixa Espanya: la del '¡A por ellos!’ (que som nosaltres!!)»

Sospitosos d'odi

«Quan s’ha parat Espanya a considerar les causes per les quals no és estimada per bona part (i no només) de nosaltres?»

Ja no es tracta de dretes ni d'esquerres

«Estem farts de pors, de tantes pors acumulades, per acció o omissió, davant el nostre botxí.»

Carta oberta a...

Jo vaig tindre un somni... (per nosaltres, contra ningú)

«Sí, tot està per resoldre de manera definitiva, però a un pas de fer el cim»

Quina estima més indecent!

Conte al·legòric d'un desamor permanent