‘No beure fins a la sacietat, sinó amb moderació’

  • «La beguda descontrolada, beure sense dominar el propi instint, ens porta a l’evasió, al descontrol, a la relaxació i a la buidor interior, a més d’afavorir tota mena d’abusos i agressions contra els altres.»

Josep Miquel Bausset
14.07.2017 - 23:46
Actualització: 15.07.2017 - 01:46
VilaWeb

Així és com Sant Benet, al capítol 40 de la Regla Benedictina, exhorta els monjos pel que fa al consum de vi. Aquest text que regula la vida dels monestirs (escrit fa quinze segles) té una gran actualitat quant a la saviesa i la humanitat que Sant Benet hi va saber transmetre. Tot i que el sant abat és conscient que ‘el vi no és gens propi de monjos’, i com que sap ‘que als nostres temps això no se’ls pot fer entendre’, Benet els demana que beguen amb moderació. Per això, encara que al sant abat li ‘fa un cert escrúpol establir la mesura de l’aliment dels altres’, Sant Benet creu que ‘és suficient per a cadascú una hemina de vi al dia’, que ve a ser un quart de litre llarg.

He pensat en aquest bon consell que Sant Benet dóna als monjos en aquest capítol 40 pel fet que cada any als Sanfermines (però no només) hi ha tota mena d’excessos provocats per l’embriaguesa, que fins i tot provoca agressions sexuals. I també baralles o accidents de circulació en bona part a causa de l’excés de vi. I és que la beguda descontrolada, beure sense dominar el propi instint, ens porta a l’evasió, al descontrol, a la relaxació i a la buidor interior, a més d’afavorir tota mena d’abusos i agressions contra els altres.

Si bé, com diu el llibre de l’Eclesiàstic ‘el vi és vida per als hòmens’, immediatament l’autor d’aquest text adverteix que això és així ‘si el beus amb mesura’ (Ecli 31:27). I és que ja des de l’Antic Testament el vi és considerat ‘per fer la joia dels hòmens’ (Ecli 31:27), ja que és ‘alegria del cor i joia de l’ànima’ (Ecli 31:28), sempre que siga ‘begut quan convé i amb mesura’ (Ecli 31:28). En cas contrari, ‘el vi begut en excés’ és ‘amarguesa de l’ànima’ (Ecli 31:29), ja que ‘l’embriaguesa enfurisma l’insensat fins que el fa caure’ (Ecli 31:30). També Sant Pau mana que els diaques no beguen molt de vi (1Tm 3:8) i que els bisbes siguen sobris i no propensos al vi (1Tm 3:2-3). I encara, l’Apòstol recomana als efesis que no s’embriaguen de vi (Ef 5:18).

Com he dit abans, tot i que la Regla Benedictina té 1.500 anys, la saviesa i la humanitat que hi trobem fa que aquest text siga ben actual. La moderació i el sentit comú que ameren aquesta Regla que Sant Benet va escriure fan dels monestirs uns llocs plenament humans.

I és que les coses fetes amb mesura porten sempre el bé a les persones. Per això quan algú s’excedeix en el consum de les begudes alcohòliques, trobem tota mena d’excessos i d’abusos, com passa cada any en els Sanfermines o en altres festes populars. D’ací que pel que fa al vi, Sant Benet anteposa la moderació a la satisfacció, en vistes que els monjos visquem amb sobrietat, amb austeritat i amb frugalitat, sense ser esclaus de la beguda.

Si Sant Benet va saber inculcar als monjos aquesta discreció i aquesta moderació en la beguda, i també en el menjar (al capítol 39 de la Regla), és perquè volia que els monestirs foren espais saludables, equilibrats i plenament humans. Per això el consell que dóna Sant Benet sobre el vi és d’una gran maduresa, ja que vol que els monjos aprenguen a usar la beguda, no a abusar-ne.

Encara recorde una campanya del govern d’Espanya a propòsit de beure amb moderació per tal d’evitar accidents de trànsit, i l’eixida de to d’un ex-president que demanava, d’una manera que ratllava la insolència i la mala educació, que no li digueren a ell quantes copes havia de beure. Segurament que si aquest ex-president, un del tres de les Açores, haguera llegit la Regla de Sant Benet, hauria pogut comprendre que els consells sempre s’han de rebre amb agraïment i no amb la supèrbia amb la que va reaccionar aquell personatge.

Com ens recordava l’abat Josep M. Soler comentant aquest capítol 40 de la Regla, ‘davant el dilema de ser fidel a la praxi més antiga de no beure vi o d’adaptar-se al costum de beure’n que s’anava estenent en els àmbits monàstics dels seu temps’, Sant Benet, un home equilibrat i comprensiu, va optar ‘per un criteri ample dins la moderació necessària’. Aquesta moderació és la que hauria de regular l’ús de la beguda, per evitar mals majors com els que passen als Sanfermines i a d’altres festes, on l’alcohol es consumeix de manera descontrolada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any