En aquest període de crisi, si alguna cosa ha quedat palesa és l’increment de la pobresa, la desvertebració de la societat, pèrdua de drets, i increment de la desigualtat, una desigualtat que s’agreuja mes encara si parlem de les dones.

Alguns exemples clars i que no es discuteixen són les dades en matèria laboral, l’atur de les dones és a la comarca de 7.227, cosa que representa el 62,80% dels 11.507 aturats en total existents en gener del 2018. La contractació a temps parcial que s’ha realitzat fa que de cada 4 contractes, 3 han sigut a dones. Les bretxes salarials cada dia s’incrementen més, les dones percebem en termes anuals al voltant de 6.000 euros menys, fent el mateix treball que els nostres companys homes.

Açò si parlem en la permanència en el treball remunerat, però les dificultats no solament les tenim en la relació laboral, sinó a l’hora d’accedir-hi, unes vegades perquè ja som majors segons les empreses per a açò, i en altres casos som molt joves i hi ha perill que puguem quedar embarassades i tenir fills, la qual cosa suposa agafar els permisos legals per a criar-los. Actualment 9 de cada 10 permisos i/o excedències les agafen les dones. Els nostres companys han de fer passos endavant a l’hora d’agafar aquests permisos com una manera més de caminar cap a la igualtat entre homes i dones.

L’eixida del mercat de treball remunerat també és més fàcil i barata, la qual cosa ens condemna en la majoria dels casos a percebre prestacions no contributives de 300 euros, i això limita molt la solvència econòmica per a afrontar reptes de futur.

La precarietat de les treballadores de la llar: si bé en 2012 es va poder regular el tema de les vacances, salaris i descansos, encara estan en clara desigualtat en relació a altres treballadores que, cotitzant com cotitzen, poden cobrar la baixa, però no la desocupació en el supòsit de pèrdua d’ocupació, cosa que suposa un incompliment clar del conveni internacional de l’Organització Mundial del Treball. I a tot açò cal afegir la dificultat de denúncia que comporta davant incompliments laborals, davant possibles assetjaments dels seus ocupadors etc, ja que parlem de domicilis particulars.

Un país que discrimina la majoria dels seus habitants és un país que incompleix aspectes democràtics, de llibertat i de progrés. No és assumible la passivitat dels nostres governants en tots i cadascun d’aquests aspectes.

Moltes són les raons per la vaga laboral de les 2 hores convocada, i de les manifestacions i reivindicacions de plataformes feministes que realitzarem, però també els reptes i treball que tenim, seguir reclamant a les institucions publiques mesures eficaces i reals per a combatre aquestes realitats, però també en les empreses, en els plans d’igualtat corregint les desigualtats que es puguen produir amb o sense aqueixos plans. I dic amb o sense perquè el fet que hi haja l’obligatorietat de realitzar-los en empreses de 250 treballadors i treballadores, no es pot ni s’ha de deixar passar per alt en empreses menors on es produïsquen casos de desigualtat salarial pel mateix treball, en promoció interna, en formació, etc. Però també en la negociació col·lectiva.

VIVESLLIURESUNIDES, TOTS I TOTES LA LA VAGA EL DIA 8 DE MARÇ

 

Manuela Pascual, secretària general de CCOO PV Comarques Centrals

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.