No, l’Ajuntament d’Ontinyent no és solidari

Durant quasi quinze anys vaig ser membre del Consell de Cooperació d’Ontinyent en representació de l’ONGD Pau i Solidaritat. Quinze anys en els quals vam col·laborar activament amb l’Ajuntament d’Ontinyent en campanyes de sensibilització (vam participar en totes les fires per la Solidaritat), vam fer tallers i cursos a col·legis i instituts, vam portar a Ontinyent cooperants de Mèxic, Guatemala i el Salvador (rebuts per les autoritats locals i que ens van explicar les dures condicions de vida que tenen als seus països), etc.

Doncs bé, l’Ajuntament d’Ontinyent que havia aprovat de concedir-nos una subvenció el 2017 (d’uns 7.000 euros) i una altra el 2018 de vora 7.500 (i havia anticipat el 50% de la subvenció del 2017), ens en va obligar a tornar la bestreta i es va negar a pagar-nos tant l’ajuda de 2017 com la del 2018. L’excusa, per a tal despropòsit, va ser que el projecte de 2017 no va acabar en els terminis previstos.

Però la realitat és que la part del projecte que subvencionava l’ajuntament sí que es va acabar, en els terminis previstos, i la justificació es va fer dins el termini i en la forma escaient. És cert que el projecte global va acabar uns mesos més tard, però això ja se sabia que passaria quan vam presentar el projecte a la subvenció… i ens el van aprovar. De fet, hi ha un informe de Serveis Socials del consistori que reconeix que el projecte es va executar i es va justificar (mitjançant factures, informes, fotografies…) com calia. Però ni així.

Projectes fets i justificats, malgrat la dificultat que tenim les organitzacions per a complir les normes de l’ajuntament. Com a exemple, la subvenció de 2018. Segons les bases, del projecte finançat per l’Ajuntament d’Ontinyent les factures que s’imputen amb càrrec a la subvenció han de tenir data de l’any de la convocatòria (2018). Executar un projecte de cooperació internacional amb aquesta particularitat és ben difícil, si considerem que: la publicació de la convocatòria es fa al mes de juliol de 2018, la resolució provisional de la convocatòria se’ns notifica en setembre del 2018, i la resolució definitiva es va notificar el gener del 2019. Per descomptat, no ens van fer cap ingrés corresponent a aquesta convocatòria, però, això sí, les factures havien de ser de 2018. Afortunadament, gràcies al fet que la contrapart al Salvador va poder avançar els fons, vam poder complir amb l’exigència de l’ajuntament i justificar el projecte (que, repetisc,no ens han pagat).

La primera notificació la vam rebre el 29/03/2019. Ens informava d’unes irregularitats que no eren certes, i així ho vam argumentar en les nostres al·legacions. I durant l’any 2019 vam fer totes les gestions necessàries per a resoldre aquest conflicte: amb els serveis socials, amb la regidora Katty Ushiña… Fins i tot ens vam reunir amb el batle d’Ontinyent, qui ens va transmetre tranquil·litat i “que no ens preocupàrem”. També vam concretar una reunió amb l’interventor de l’ajuntament, suposat artífex d’aquest desgavell, però casualment el dia de la reunió aquest individu… es va agafar el dia lliure i no va aparéixer.

Finalment, i amb un cert cansament pel caràcter kafkià i absurd de la situació, vaig decidir d’abandonar el Consell de Cooperació de la ciutat el desembre de 2019.

Així i tot, la història no va acabar ací. El Ple de l’Ajuntament d’Ontinyent, en la sessió del 28 de gener de 2021, va aprovar (amb els vots a favor de La Vall ens Uneix i el PP, i l’abstenció de Compromís) l’inici d’un expedient contra Pau i Solidaritat sol·licitant la revocació i reintegrament de la subvenció de 2017. Vam haver de tornar la bestreta del 50% del projecte de 2017 que ens havien avançat el 12/03/2018, ja que de no fer-ho la penalització era d’un 25%.

Per descomptat vam presentar novament al·legacions i vam recórrer l’acord del ple, però la jutgessa, no sabem amb quin criteri, va desestimar el recurs. I ara sí, s’acaba la història.

Una llàstima, perquè quan comproves que tot l’esforç que un grup de persones hem fet ni és reconegut ni recompensat, i ni tan sols ens donen suport (només posen entrebancs), entens que acabem “cremats”. Alguns projectes de Cooperació l’Ajuntament no els pagarà, però la propaganda que no falte. Molt trist.

Vicent Guerola Sais · Ex-membre del Consell de Cooperació d’Ontinyent