“No mentireu ni us enganyareu”: això demanava el llibre del Levític (Lv 19:11) als israelites: que apartaren de la boca i del cor la mentida, la falsedat i l’engany. Mentides, falsedats i enganys que suportem els valencians pel que fa al finançament. I és que, un govern i un altre, del signe que siga, continuen enganyant-nos, prometent-nos un finançament que no arriba mai.

Ara fa gairebé dos anys, el diputat per Compromís Joan Baldoví deia que amb el seu suport al govern del Sr. Sánchez, el PSOE presentaria en vuit mesos un nou model de finançament. Per això, a primers de 2020 Compromís tancà un pacte amb el PSOE i votà afirmativament la investidura del Sr. Pedro Sánchez com a president del govern de l’estat. Així, els socialistes es comprometien a presentar una proposta per reformar el finançament abans que s’acabara el 2020, com demanava Baldoví, tot i que la primera proposta era presentar aquest nou model en vuit mesos. L’acord, de quatre pàgines, contenia nou punts, en els quals el govern espanyol es comprometia a reformar el sistema de finançament al llarg de la legislatura i a presentar una proposta en els vuit primers mesos.

Amb eufòria, el govern del Botànic celebrà la investidura del president Pedro Sánchez, ja que així es desblocava el finançament.

No és cap descobriment adornar-nos que la situació financera dels valencians és desastrosa. Per això el conseller d’Hisenda, Vicent Soler deia que la liquidació del finançament de 2018 “deixa el País Valencià a la cua de l’estat espanyol” i afirmava que amb un finançament “igual a la mitjana autonòmica, el País Valencià rebria 1.100 milions més”. Com no podia ser d’una altra manera, el conseller Soler lamentava un fet inqüestionable, i és que l’actual model “continuava generant importants diferències de finançament per habitant entre les comunitats de règim comú, i això no és just”. L’agost de 2020, Soler deia que “a Espanya no pot haver-hi ciutadans de primera i de segona”. I afegia encara: “Som davant una situació insostenible, que s’agreuja”. I és que, segons el conseller, les dades “posen de manifest la imperiosa i inexcusable necessitat de modificar el sistema de finançament autonòmic”. Per això, no vaig poder sinó somriure quan el ministre de cultura, José Manuel Rodríguez, digué que “hay que financiar mejor el mundo cultural valenciano”. Si tenim en compte com ens tracta el govern del Sr. Sánchez pel que fa al finançament, vénen ganes de riure de sentir dir al ministre que “hay que financiar mejor el mundo cultural valenciano”.

Així les coses, a causa de les contínues mentides del govern de Madrid (abans del PP i ara del PSOE), el president Ximo Puig assumia (l’evidència li feia dir el que tots suposàvem) que l’executiu de Pedro Sánchez “incomplirà el seu compromís d’un esborrany del nou sistema, en novembre”, com així ha estat.

El nou sistema, en principi (d’acord amb el pacte del PSOE amb Compromís) havia de presentar-se el setembre de l’any passat. Després va passar a fixar-se la data de novembre. I després, el president Puig es conformava que el nou model arribara abans d’acabar el 2020, cosa que no va passar. En què ha quedat la promesa del president Sánchez a Compromís, a canvi del vot dels valencianistes per a investir-lo president?

Aquesta opereta, aquest nou incompliment del govern espanyol, ara amb el PSOE, per a presentar el nou finançament, va fer que el diputat de Compromís diguera ara fa un any que “si després de l’aprovació del PGE i de les eleccions catalanes del 14-F, no obri ‘el meló’ de la reforma del sistema de finançament, demostrarà, igual que l’ex-president Rajoy, que no té voluntat de canviar-lo”. Una gran veritat de Joan Baldoví: El PSOE (com el PP), no té cap voluntat de canviar el sistema de finançament i per això continua marginant els valencians.

Molt optimista vaig veure la vice-presidenta Mónica Oltra quan, fa un any, deia (ingènuament) que “en aquests pressupostos és la primera volta que no eixim perdent com en tots els pressupostos i ens acostem al compliment d’això que és el pes poblacional”. Aquestes declaracions em recorden les que feien els diputats del PP, quan manava el Sr. Rajoy. I també molt optimista (i ingènua) vaig trobar la secretària general del Bloc, Àgueda Micó, quan fa un any afirmà que el govern espanyol s’ha compromés “al pressupost, a igualar les inversions al Paí Valencià amb el seu pes poblacional”.

Quatre anys després de la gran manifestació unitària reclamant un nou finançament, el govern de l’estat (ara en mans del PSOE i abans en mans del PP), continua enganyant (i discriminant) els valencians amb promeses que el Sr. Rajoy, abans, i el Sr. Sánchez ara, no compleixen.

Fins quan el govern de torn es riurà de nosaltres, aprofitant-se d’aquell frase mítica del comte duc d’Olivares que afirmà que “Tenemos a los valencianos por más muelles que los catalanes o portugueses”?”.

De què va servir la declaració firmada el 5 d’abril de 2017 pels síndics dels cinc grups polítics del moment a les Corts Valencianes? Per què en aquell moment el PP valencià (davant la pressió del PSOE valencià) no va exigir al Sr. Rajoy el nou finançament? I per què ara el PSOE valencià fa el mateix que el PP valencià fa quatre anys i no exigeix al Sr. Sánchez que ens deixe de mentir?

Els valencians hauríem de recordar què diu la saviesa popular per tal que no ens enganyen més, ni ens prenguen més el pèl: La primera vegada que algú ens enganya, la culpa és de qui ha jugat brut amb nosaltres. Però quan ens en fan una darrere de l’altra (com passa amb els governs de Madrid i l’infrafinançament del País Valencià) i encara ens ho creiem, no hi ha dubte que la culpa és nostra.
En la cloenda del congrés del PS(pv) celebrat el cap de setmana passat a Benidorm, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir: “Aprobaremos, negociaremos y acordaremos un nuevo sistema de financiación autonómica y hasta que llegue ese acuerdo, la Comunidad Valenciana tendrá los recursos para garantizar la cohesión social y territorial de sus ciudadanos”. Si encara ens creiem les paraules del president Sánchez, no hi ha dubte que la culpa és nostra.
Per cert: De què serveixen els diputats valencians del PSOE i d’UP, que donen suport al “gobierno más progresista de España”, si després aquest govern no fa cas de les demandes dels diputats? Per què aquests diputats aproven un pressupost que maltracta els valencians? Fins quan Compromís es creurà les mentides del Sr. Sánchez?

La manifestació d’aquest dissabte, 20 de novembre, servirà per a pressionar el “gobierno más progressista de España”. Realment, si continuem creient-nos les mentides del Sr. Sánchez i dels seus ministres, la culpa és nostra. Per a això no calia haver substituït el ministre Montoro per la ministra Montero: tant l’un com l’altra actuen de la mateixa manera, rient-se dels valencians.

Si els diputats valencians del PSOE, del PP, d’Unidas Podemos i el de Compromís foren conseqüents amb el que demanen al Sr. Sánchez, es plantarien davant el president del govern espanyol i votarien en contra dels pressupostos. Però no ho faran, perquè malgrat les protestes que faran al carrer i les paraules abrandades, continuen deixant-se enganyar pel Sr. Sánchez.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.