Nou d’Octubre de 2018: moltes dates a recordar

  • «Hi ha moltes més dates que cal recordar, perquè han estat victòries o derrotes, desgràcies o èxits, però totes han marcat el futur del poble valencià.»

Vicent Xavier Vila i Mas
08.10.2018 - 10:23
Actualització: 08.10.2018 - 12:23
VilaWeb

El Nou d’Octubre és un dia molt assenyalat per a les valencianes i valencians. Com tothom sap, va ser el dia que el Rei Jaume I va entrar a València l’any 1238, portant amb ell la nostra cultura i la nostra llengua.

El 25 d’abril de 1707, les tropes valencianes representants del poble pla, els Maulets, van perdre la batalla d’Almansa mentre donaven suport a l’Arxiduc Carles. I a conseqüència d’eixa derrota, les valencianes i valencians van passar a ser ‘por derecho de conquista’ i mitjançant els Decret de Nova Planta del 29 de juny de 1707, d’un regne amb drets, justícia i autogovern a una mera província de l’imperi borbònic. Governats des de Madrid i perdent tots els drets i trets culturals que havia promés respectar l’emperador Carles, de qui va ser General el valencià d’Alboraia Joan Baptista Basset, heroi de l’exèrcit Maulet.

Però hi ha moltes més dates que cal recordar, perquè han estat victòries o derrotes, desgràcies o èxits, però totes han marcat el futur del poble valencià.

No podem oblidar el cop d’estat el 17 de juliol de 1936 del dictador feixista Francisco Franco, que va tornar a posar en lluita les valencianes i valencians, ara en defensa de la legítima República, triada democràticament el 14 d’abril de 1931. La guerra posterior, i la postguerra, va suposar de nou una època de regressió en drets i llibertats del poble valencià a l’igual que la resta de l’estat espanyol amb 40 anys de dictadura franquista. Altra volta ‘por derecho de conquista’, ens van deixar clar que som un poble de segona amb l’ús de la nostra llengua prohibida i els nostres drets i signes d’identitat obviats i massacrats de nou.

Recentment hem assistit a episodis traumàtics. Atacs continus contra la dignitat de la nostra terra i la nostra gent, que s’allarguen en el temps i no es reverteixen, com ara els atacs al valencià, a l’escola valenciana, el tancament de Ràdio Televisió Valenciana, l’espoli de la corrupció endèmica ‘popular’ o el greuge comparatiu en el sistema de finançament.

Estudis recents han demostrat que el País Valencià i les seues institucions autonòmiques pateixen un greu infrafinançament històric. A causa, sobretot, d’haver assumit unes competències delegades sense la transferència dels recursos econòmics suficients per a sufragar-les i, a més, per la precarietat heretada que tenien i que ens calia modernitzar com ara la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials, etc.

Per a modernitzar-les, alhora que s’afrontaven les despeses fixes, es necessitaven uns recursos que calia completar mitjançant préstecs. Així, any rere any, hem acumulat un deute d’uns 45.000 milions d’euros o, el que és igual, un deute per persona de 9.000 euros.

Bona part de la societat valenciana comença a ser coneixedora que l’estat només inverteix al País Valencià la meitat del que ens correspondria pel nombre d’habitants. I això està passant any rere any… una nova forma d’atacar la nostra terreta. Per tant no oblidem d’on venim, qui som i què ens uneix i lluitem totes i tots junts per la dignitat del nostre poble.

Visca Ontinyent i visca el País Valencià.

 

Vicent X. Vila i Mas. Regidor de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any