Nous estatuts de la Beneficència: patronat amb més vocals però amb més poder eclesiàstic de decisió

Pendents ara de l’aprovació preceptiva del Protectorat de Fundacions, depenent de la Generalitat Valenciana, els estatuts nous del Patronat de la Fundació del Sant Hospital de Beneficència d’Ontinyent ja tenen forma.

La polèmica actualització estatutària s’ha aprovat aquest dijous, i tot seguit l’ha feta pública el batle, Jorge Rodríguez, que és també el president de la fundació. Des d’ara, el patronat tindrà dos membres nats, el batle com a president i el plebà de Santa Maria, i set vocals: un representant de Càrites, un de la residència, un del col·legi, un regidor de l’ajuntament, un rector, i dos professionals independents.

Això representa una ampliació notable en el nombre de vocals, que permet per primera vegada la participació directa dels usuaris de la residència i del col·legi. Però també més poder eclesiàstic de decisió, ja que s’hi afig el representant de Càrites parroquial, i el plebà intervindrà en l’elecció dels professionals independents que s’ha de consensuar entre ell i el batle, una condició inexistent fins ara.

La incorporació dels representants del col·legi La Milagrosa i de la residència recull la proposta que totes dues entitats havien fet i que no estava prevista inicialment, un plantejament que també havien presentat el Consell Veïnal, Compromís, PSPV-PSOE i PP. Aquesta darrera formació política, a més, havia proposat que un dels vocals fóra el representant del principal partit de l’oposició a l’ajuntament. Tot i que aquesta iniciativa no s’ha arribat a materialitzar per escrit, Rodríguez ja ha dit que proposarà que la portaveu popular, Mercedes Pastor, tinga la vocalia corresponent als regidors de l’ajuntament.

L’altre punt en què es va obrir un debat públic en defensa dels béns de la fundació com a propietat pública és el que fa referència a la destinació que tindran en cas de dissolució. La nova redacció deixa en mans del patronat quina entitat en serà la destinatària, a diferència dels estatuts anteriors que definia l’ajuntament com a destinatari únic. La decisió s’ha d’aprovar per una majoria de dos terços del patronat, sis dels nou membres, i limita el paper del consistori (si no n’és l’elegit) a fer-la complir.