Al calendari de celebracions festives relacionades amb Sant Antoni que la covid fa modificar, s’afig ara la del carrer que du el nom del sant a Otos.

Els veïns han decidit d’ajornar-ne els actes festius, previstos per al 22 de gener, al primer cap de setmana de març, els dies 5 i 6.

L’ajornament és conseqüència de la crisi sanitària causada per la pandèmia, una de les qüestions que, inevitablement, tracten els versos que, com cada any i repassant l’actualitat, Joan Olivares dedica a Sant Antoni amb motiu d’aquesta festivitat.

SANT ANTONI 2022

Lloat siau, car Antoni,
lo nostre sant més volgut,
patró dels animalets,
i sabut entre els sabuts.

Un any més vos desitgem
que estigueu bo de salut,
d’amorets molt ben servit
i de força en el canut.

Per ací baix, Pare Nostre,
no hi ha massa novetat,
el sol es pon quan li toca,
i torna a eixir l’endemà.

Sempre plou quan no hi ha escola,
les tonyines a la mar,
teuladins per les teulades
i granotes pels barrancs.

A l’estiu canten els grills
i a l’hivern maulen els gats.
Les xiquetes i els xiquets,
a tothora enjogassats.

Els vells guaiten i remuguen:
ja no és res igual que abans.
I bona raó que tenen,
que antany érem ignorants.

Ara, gràcies a Internet,
que mos té ben informats,
tots sabem que el Campetxano
és home decent i honrat.

Que no ha robat ni mentit
ni ha mort cap elefant,
i els diners que té a Suïssa
li’ls ha donat un Sultán
que és un home de gran cor
i s’estimen com germans.

Un tal senyor comissari,
com qui no han trencat un plat,
diu que el govern li pagava
per amagar les maldats
de no sé quin operari
de cabells engominats.

Replica el registrador
amb una verba elegant:
puede que unos hilillos,
pero poca cosa más.
Quina sort tenim dels jutges,
que al final ho aclariran.

Poquet ha canviat la cosa
en casa dels catalans:
n’hi ha un que es queixa un bon dia
que al seu fillet estimat
a l’escola no l’ensenyen
com l’havien d’ensenyar.

L’endemà, l’Espanya en peça
es posa les mans al cap:
quina repoca vergüensa,
si no lo enseñan a hablar,
¿qué ara el niño cuando salga
por el mundo a trabacar?

Ací a València, sant Pare,
No parem tant primmirats.
No un, ni dos, ni cinquanta:
un miler de valencians
es queixen que un funcionari,
un civil o un militar,
un foraster o un notari,
un jutge o un capellà
els ha dit que esto es España
i en cristiano cale hablar.

I ni Internets, ni diaris,
forasters ni casolans,
diuen esta lengua es mía
ni mouen un pèl del nas.

I és que per tal menudència
Tampoc cal calfar-se el cap.
Com si no hi haguera al món
afers molt més importants:

Lim go home, me cague en dena!
Que es com dir-li, en valencià,
a un home de Singapur,
que se’n vaja a fer la mà.

I encabant demanarem
que es declare l’almorzar
amb cacau del collaret
vi del poble i llimonà,
patrimoni alimentós
de tota la humanitat.

Això del finançament,
de l’escalfament global,
de les guerres, injustícies,
violències, morts de fam,
no és que no mos interesse,
però en bona veritat,
mentre hi haja bous i futbol,
és més fàcil de portar.

Compreu plàtans de la Palma,
estan lletgets, però sans.
Als caquis i les taronges,
el dia els arribarà:
quan ploguen naps en Missena
i el Montgó siga un volcà.
.
Imagine que a estes hores
ja teniu la mosca al nas
esperant què vos direm
de la Pandèmia global.

Deveu recordar, sant Pare,
que estrenàvem l’any passat
amb l’esperança posada
que tots faríem bondat:
mos posàvem la vacuna
i al virus déiem gud-bai.
Doncs mireu, estimat Toni,
perdoneu la llibertat,
la cosa pintava bé
fins que de nou s’ha malvat.

Ja no en sabem les onades,
ni la gent que s’ha emportat.
Tant si neva com si plou
la còvid no pren descans.

Uns quants escampen la brama,
p’acabar-ho d’arreglar,
que tot això és una farsa
i que som uns ignorants.
Algunes bones persones
ja no saben a on pegar.

Vos preguem, car Sant Antoni,
que ens digueu la veritat:
si la còvid puja als núvols,
vos fareu, vós, vacunar?

Ai, xiquets sé que pensàveu
agarrar-me descuidat,
però enguany me l’esperava,
així que estic preparat:

Quan al cel he tingut pleits
a sant Ramon m’he aclamat,
si vull batejar criatures
li ho demane a sant Joan,
en afers de trons i llamps
com sant Pere no n’hi han,
la Maredéu de Loreto
quan es cosa d’aeroplans.
.
I en això de la vacuna,
sant Lluch em recomanà
com a bon patró dels metges,
que no havia de dubtar:
que vos punxen en la dreta
que vós tireu a esquerrà.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.