És per a mi un gran honor i una gran responsabilitat parlar hui en nom del col·lectiu de bibliotecaris de la Vall d’Albaida. Ja fa uns quants mesos que vam madurar la idea de fer aquesta trobada, aquest  encontre. Vos he de dir que els i les bibliotecàries de la Vall treballem de tant en tant conjuntament, gràcies a la tasca de coordinació que fa la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, que sempre ens ha acollit i sempre ens ha tirat una mà en allò de treballar mirant els veïns que tenim més a prop. Gràcies a la Mancomunitat i gràcies a Josep Talens.

I en una d’eixes reunions es va decidir d’acceptar la proposta que feia un de nosaltres (Emili, autèntic motor d’aquest encontre), i que consistia en una cosa molt bàsica però molt necessària: ni més ni menys que posar en valor, veure en clau positiva la Bïblioteca Pública. Reivindicar la tasca que cada dia fan les biblioteques que més a prop té el ciutadà. Tots coneixeu i tots patiu la crisi que ja fa massa temps que ens impedeix un funcionament normal, entre altres, a les administracions públiques. Les biblioteques públiques, com a part de l’administració, arrosseguem uns quants anys de penúries, de falta de renovació en les col·leccions, i altres conseqüències en les quals és millor no entrar en detalls, però que són ací.

Doncs aquests anys i aquests mals ens han deixat certament tocades a les biblioteques. Preferiria fer un parlament distint hui, és clar, però estaria faltant a la veritat. Però la realitat no ens ha dut al desànim. Al contrari, hui som ací perquè volem continuar i continuar millorant.

Vos deia que vam decidir de fer un encontre on traure a la llum els aspectes positius de les biblioteques públiques. No som tan agosarats com per pensar a posar-nos nosaltres mateixos, a les nostres biblioteques, com a paradigma de les bones pràctiques, sinó que vam intentar portar uns quants companys que a hores d’ara es troben immersos en experiències ben meritòries i mereixedores de ser conegudes, o que han reeixit en  la reflexió sobre les biblioteques i sobre la nostra professió. A ells hem vingut a escoltar hui, i a interpel·lar-los per trobar les claus de l’èxit en els seus camps respectius.

Encara que, no creieu, teníem alguna que altra prevenció, algun que altre recel. En les nostres reunions preparatòries de la Trobada pensàvem: ‘no passarà que la gent que vinga a escoltar-nos es quede tan contenta i sorpresa amb les experiències que ens porten que acaben dient-nos als pobrets bibliotecaris que a la fi som: i això no sabeu fer-ho vosaltres? els de fora si que fan coses xules!!!’

Bé, finalment no ens ha importat massa eixa prevenció. Vam posar per davant dos elements molt interioritzats: la nostra capacitat (quasi necessitat) d’aprendre contínuament i aprendre copiant dels millors, i la ferma creença que entendreu que la realitat de cada territori i de cada administració és diferent. De la mateixa manera que a una escola pública ningú no li exigeix que faça d’universitat, tampoc ningú no entendria que a les biblioteques públiques se’ns exigira que férem de biblioteques especialitzades, o universitàries o qualsevol altra tipologia. Així que ens quedem en els aspectes positius que té la trobada de hui, que, encara que sé que vos condicionaran als qui parleu a continuació (ho sent), anirien més o menys per aquestes línies:

En primer lloc, és molt positiu el fet que ens trobem, que bibliotecaris de diferents comarques i municipis, fins i tot de diferents províncies, hui compartim reflexions, punts de vista, i conformem un col·lectiu professional més cohesionat. Recordem que gran part de les nostres biblioteques (i a la Comunitat Valenciana tenim 508 biblioteques i agències de lectura públiques) tenen un únic treballador al front, que treballa en solitud i que agraeix la possibilitat de compartir experiències, que hui durarà tot el matí i arribarà fins el dinar i més.

En segon lloc, perquè en moments de crisi, de desorientació, de falta de motivacions fermes en el nostre treball, hem de ser molt radicals, acudir als arrels, d’on provenim. Hem de recordar coses que sempre han estat molt clares però que en certs moments oblidem ofegats en el dia a dia, tan gris en moltes ocasions. Hem de tornar ara i adés als textos de la UNESCO on encomanen a les biblioteques una missió tal vegada massa elevada per als nostres muscles. Podríem resumir-les en tres punts:

  1. No hi ha educació sense llibre i sense altres fonts d’informació
  2. Si no hi ha educació sense llibre, no hi ha llibre sense educació.
  3. En l’escola, en la biblioteca i fora d’elles, el llibre (i quan diguem llibre estem referint-nos a informació i a qualsevol suport) té un paper bàsic.

I podem, encara, reblar el que he dit afegint que la Biblioteca Pública és una institució que treballa per la llibertat, i amplia i millora la democràcia, ajudant les persones a complementar l’educació mitjançant l’accés lliure i gratuït a la informació i el coneixement. Proveïdors d’informació, això som.

I tampoc no hem d’oblidar un altre aspecte importantíssim: si volem continuar sent, si volem continuar tenint una funció en la nostra societat, hem de ser Servei, estem en funció del Servei que prestem als nostres usuaris, a les nostres administracions. I això ens obliga, una vegada més, a reinventar-nos. Hi estem acostumats, quants anys portem adaptant-nos, canviant… tots, veritat. Ho farem una vegada més.

I ho farem tot i que mentre ho fem no pararem ni un sol dia. I així, continuarem en les 14 biblioteques de la Vall d’Albaida i en les dels vostres municipis, en les de cadascú que hui ens heu alegrat el dia venint a Ontinyent, atenent els nostres usuaris: amb prop de 200.000 visitants anuals i quasi 30.000 socis. Prestant  quasi 70.000 documents (llibres, ebooks, pel·lícules, etc), i augmentant unes col·leccions que superen els 250.000 volums, i fent més de 1.000 activitats a l’any. I ho farem amb la mateixa dignitat que ho hem fet fins ara, i demanant més atenció a qui ens n’haja de fer. Déiem abans de ser radicals en el sentit d’anar a l’arrel:

Si voleu, una biblioteca és un espai, una col·lecció i persones, a un costat i a l’altre del mostrador, però sense persones no som res. Donem-nos l’oportunitat que els nostres pobles, les nostres ciutats, les nostres comunitats continuen tenint accés a una institució tan oberta, tan democràtica, tan necessària per al món en què vivim, com ho és la biblioteca pública. Per això continuem apostant i desitgem que aquesta trobada siga un inici, l’engegada de què en partisquen altres que ajuden a mostrar què fem de bo, què podem fer d’ara endavant, i aquelles bones pràctiques que mereixen l’atenció dels bibliotecaris. Que disfruteu del dia, i moltes gràcies a tothom.

Storify de la jornada de Begonya Ferre