Editorial – La velocitat de creuer que ha agafat el Campus de la Universitat de València a Ontinyent en els darrers anys és digna del major elogi. Evidentment, és de suposar, perquè totes les parts interessades (Universitat, Ajuntament, Fundació, Caixa Ontinyent) han fet els deures. El fet és per estar-ne contents.

A l’hora de repartir mèrits, no sembla que tots hagen tingut el mateix grau d’implicació o, com a mínim, d’encert. Hem de descobrir-nos davant el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo Sánchez, qui en una època de fortes retallades ha aconseguit per Ontinyent ser seu universitària. Perquè, recordem, que durant el període de l’anterior rector, en el pas del canvi de model educatiu quan es va passar de ser estudis de llicenciatura a estudis de grau, l’extensió universitària d’Ontinyent va estar a punt de tancar-se.

No solament no s’ha tancat, sinó que l’impuls que ha agafat en els darrers anys ha estat fortíssim. S’ha implantat la Universitat de Majors, Unimajors (2012); s’ha construït un nou aulari que ha costat prop de tres milions d’euros, cosa que ha permés d’unificar l’alumnat en un únic edifici (2015); s’ha implantat la carrera de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (2015), està previst el grau d’Infermeria (2017); així com una inversió de 800.000 euros per a remodelar, fent-lo més pràctic, l’espai de l’edifici del Lluís Vives per dins. I, cal suposar, que per al 2018, pot vindre una altra titulació.

El mèrit de tot açò que reflectim és de l’equip que encapçala el rector Esteban Morcillo al front de la Universitat de València de 2010 fins el 2018. L’Ajuntament d’Ontinyent ja pot anar preparant-li un reconeixement com cal per al 2018, una vegada haja complit el seu mandat. Morcillo ha fet per Ontinyent més que el més famós fill del poble.

Com diem, el mèrit cal repartir-lo entre les altres institucions esmentades més amunt. Però no tenim clar que siga per a tots igual. Perquè el 17 d’abril de 2012, en una reunió celebrada al Llombo, vam demanar a l’alcalde Jorge Rodríguez que l’Ajuntament comprara les dos cases que queden a l’avinguda del Comte de Torrefiel perquè tot el nucli d’habitatges siga territori universitari. L’alcalde ens va contestar que per a la Universitat, el que fera falta. I, finalment, en els pressupostos per al 2017, apareix una partida de 200.000 euros per a la compra que reclamàvem. Desconeixem si hi ha hagut problemes majúsculs, però cinc anys en una cosa on la Universitat ha ant a totes en aquest període, ens sembla excessiu. Ens pareix que han dut velocitats diferents. En aquest context, ja diem, i demanem, que l’antic magatzem d’obres que l’Ajuntament el recompre per tindre terrenys disponibles per al campus universitari. I una última cosa. Que es canvie el nom del carrer d’Echegaray, un nom d’escasses, o nul·les, arrels a Ontinyent. La via deu dir-se –popularment i oficialitzada– carrer de la Universitat.