Ara que sembla que el foc es prepara per a passar-li el testimoni a les cendres i les serres es preparen per a una nova calma tensa, la del cotxe nou que dorm al carrer amb les portes obertes i les claus al pany, fàcil per un rapinyaire amb llengua de foc i voluntat arrabassadora. Les conseqüències, sobretot per al medi, no són immediates però les acabarem pagant –tot i que l’economia tot ho mesura- abans es parlava, majorment, de la quantitat de pins cremats i les pèrdues que això significava; ara de paratges naturals i de valor ecològic, de la quantitat d’hectàrees cremades, traduït en camps de futbol perquè hui, més urbanistes, no dominem ben bé això de mesurar l’espai, val a dir les fanecades, quartons…

El 1964 Quatretonda visqué el Gran Incendi, major que aquest possiblement encara que no sabem que haguera sigut de l’actual amb els mitjans tècnics i materials dels anys seixanta, foc que si sembla que es va controlar de primeres un mal vent amb fillols incontrolats el feren repassar la muntanya d’anada i de tornada. Una mirada a l’hemeroteca ens dóna imatges textuals de la magnitud d’aquell coure salvatge:

– ‘Un incendio como jamás había sido visto, que en una hora convirtió en páramo…’ (Las Provincias, 19/08/1964). Davant del qual totes les forces es veien impotents per dominar el foc ‘pues no corría, sino que volaba el fuego por encima de las cabezas de los hombres’ (Levante, 19/08/1964).
– ‘El desastre de mayor relieve ocurrido en los últimos años en Cuatretonda y su término.’ (ABC, 19/08/1964).
– ‘El fuego parecía bailar de un lado a otro y cuando se hallaban intentando cortar por un lado, surgía por otro. Hubo persona que quedó totalment encerrada en un círculo de fuego.’ (Las Provincias 19/08/1964).
– ‘En el término de Cuatretonda el fuego ha consumido unas cuatro mil hectáreas… Prácticamente el total de los que corresponden al termino, puesto que esta mañana sólo faltaba por quemarse –y estaba afectado por las llamas- una zona situada entre Cuatretonda y Pinet.’ (Jornada 19/08/1964).

Tot i que altres fonts no són tan dràstiques i apunten per a Quatretonda 1.000 hectàrees i 4.500.000 pessetes, Pinet 536 hectàrees i 2.200.000 pessetes, Barx 250 hectàrees i 1.000.000 pessetes, Llutxent 100 hectàrees i 400.000 pessetes, i Gandia 250 hectàrees i 125.000 pessetes, Faltaven les dades de Barxeta i Ròtova (Levante, 21/08/1964). Sense oblidar els ruscos, el ramat de Carmelo Mahiques, carbonitzat al terme de Gandia, o la caça, com les perdius que peririen pel foc o pel fum.

– La tragèdia humana, com ara, sobrevolà el poble de Pinet –que llançà insistents i dramàtiques peticions d’auxili- envoltat per moments per les flames segons manifestava un veí: ‘El fuego, saltando del monte, se metía en los campos de algarrobos i de olivos.’ (Las Provincias, 19/08/1964).
– ‘El fuego no se ha producido de una manera continua, barriendo todo un frente, sinó que tomó distintas direcciones, quedando algunas zonas fuera de la acción de las llamas.’ (Levante, 21/08/1964).
– ‘L’espectacle de l’incendi que en aquestos dies ha cremat extensions enormes de pinar, era impressionant… a més de cent quilòmetres de distància, es veia com s’estenia el foc; la superfície incandescent es calculava d’una amplitud extraordinària; els núvols de fum ennegrien bon tros del firmament’ (Jornada, 20/08/1964).
– ‘…uno de los más extensos y devastadores que se han conocido en nuestra provincia a lo largo de muchos años…Cuatro días con sus noches tuvo de duración… Las llamas llegaban a los 24 metros de altura y desde cuarenta km se divisaba el fuego.’ (Levante, 21/08/1964).
– I referint-se als veïns de Pinet dirà: ‘No quedó un solo hombre en él. Todos marcharon al monte para impedir que el fuego llegara a sus casas; a pesar del esfuerzo las llamas lamían la población. Fue un espectáculo dantesco, pues, a doscientos metros de la última casa del pueblo, el fuego alcanzaba proporciones impresionantes. Las mujeres y los niños lloraban…’ (Levante 21/08/1964).

El guarda forestal Julián Mahiques apunta el lloc concret des d’on es propagà el foc: en un camí, el que va de Quatretonda a Barx, prop del barranc del Garroferet, ‘cuyo nombre para siempre pasará a la historia de una catástrofe forestal.’ (Levante, 21/08/1964).

La Serra s’aflamà les primeres hores de la vesprada del diumenge 16 d’agost (15.30) en un punt pròxim al terme de Pinet; el vent de llevant calcinà amb l’espasa de foc la muntanya cap a Benigànim. Cap a les sis de la matinada del dilluns 17 sembla controlat i la major part de voluntaris de Quatretonda se’n tornen a casa, però a les 15.40 es va reproduir, ara amb vent de ponent, i les flames tornen a repassar la serra entrant a Pinet per la solana de l’Avenc després de reduir a cendra la Falaguera. A les 17.45 d’aquell dia atacava també els termes de Barx i Barxeta per anar a morir al Km 8 de la carretera de Gandia a Barx, terme de Marxuquera. El dimarts 18 va ser el dia més dramàtic per a la població de Pinet.

Quatre dies amb les seues quatre nits, segons que diuen, durà aquell incendi.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.