El govern de Madrid ha amenaçat el Parlament de Catalunya, advertint-lo que cometrà un delicte de malversació en cas que la Mesa presente una querella contra el jutge Llarena, ja que segons ha dit el ministre Méndez de Vigo, el parlament estaria prevaricant.

És curiós que el govern de l’estat siga tan zelós pel que fa a la, segons ell, prevaricació del parlament i no denunciara la prevaricació i la malversació de diners públics del conseller d’Educació de la Generalitat Valenciana, Alejandro Font de Mora, quan una vegada i una altra presentava recursos de cassació contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia en relació a la unitat de la llengua.

El conseller insubmís, que no acatava les resolucions de la justícia, desbalafiava en recursos de cassació els diners dels valencians. Així, el juliol de 2009, el Tribunal Suprem dictà una sentència que obligava la Conselleria d’Educació a reconèixer la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions per accedir al cos docent. El mateix va passar el gener de 2010, quan el Tribunal Suprem va fallar en contra del recurs de cassació interposat per la Conselleria d’Educació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia, de 27 de desembre de 2005, que condemnava la Conselleria d’Educació per no reconèixer la titulació de Filologia Catalana en la convocatòria de les oposicions per accedir al cos docent en 2004. La sentència del Suprem obligava el sr. Font de Mora a pagar les costes de recurs interposat (que el conseller, evidentment, no va pagar de la seua butxaca).

La insubmissió del sr. Font de Mora i de qui va ser president de la Generalitat, el sr. Francisco Camps, per aplicar la bateria de sentències sobre el mateix tema del Suprem, va costar a la Generalitat uns 60.000 euros.

Cal recordar que el jutge Rafael Manzana Laguarda va imputar una conducta de ‘manifesta temeritat’ i desobediència sistemàtica a l’administració valenciana, davant la desproporcionada jurisprudència sobre el tema que obligava a reconèixer la titulació de Filologia Catalana, que és la única que reconeix l’Estat.

De fet, han estat 21 sentències del TSJ valencià, 4 del Suprem i 1 del Constitucional, les que reconeixen la unitat de la llengua. I malgrat tot, el Conseller insubmís gastava els diners dels valencians recorrent les sentències que no li agradaven.

Això no era malversació i prevaricació? I el PP en aquell moment mai no va denunciar (ni amenaçar) el conseller Font de Mora, com ara sí que ho està fent, acusant el Parlament de Catalunya de prevaricació i de malversació de fons públics.