Publicada en tres volums la tesi doctoral d’Abel Soler que atribueix a Enyego d’Àvalos l’autoria del ‘Curial e Güelfa’

Publicacions de la Universitat de València, l’Institut d’Estudis Catalans i la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València acaben de publicar La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, un extens treball de més de 4.700 pàgines obra de l’historiador i filòleg albaidí Abel Soler.

L’edició, feta en tres volums, recull la tesi doctoral de Soler en què atribueix l’autoria del Curial e Güelfa, novel·la considerada anònima, al gran camarlenc d’Alfons el Magnànim, Enyego d’Àvalos. La tesi de Soler recorre una línia d’investigació iniciada pel catedràtic de Filologia Catalana Antoni Ferrando, que s’havia proposat identificar l’autoria del ‘Curial’ a partir d’un lletraferit que recorre a molts termes característicament valencians, a calcs lingüístics i fonts literàries italianes. Una de les conclusions principals de la tesi és l’autoria, que s’atribueix a Àvalos, qui l’hauria escrit entre els anys 1445 i 1448 entre les corts de Milà i Nàpols.

Estructurada en tres volums, i prologada per Antoni Ferrando, s’hi estudia la cultura literària de la cort i els seus protagonistes, amb atenció especial a Enyego d’Àvalos. En el volum I es revisa la convivència a Nàpols d’humanistes italians amb autors ibèrics, en castellà i en català, amb un seguiment prosopogràfic de gairebé 300 cortesans relacionables amb les lletres. El segon volum aborda aspectes lingüístics de la novel·la, com ara les preferències lèxiques valencianes, els italianismes i alguna interferència del castellà, el francés i l’occità. En el darrer volum s’analitza l’ambientació de la novel·la i es desxifra una àmplia onomàstica, amb una càrrega al·legòrica i paral·lelismes amb personatges històrics de l’Europa cavalleresca del segle XV.

Entrevista Abel Soler: ‘Amb múltiples indicis documentals puc afirmar que Enyego d’Àvalos és l’autor del Curial’ 5.4.17