Publicat el Llibre Blanc dels Arxius Valencians amb un article del servei d’arxius de la Mancomunitat

  • El servei comarcal hi fa un repàs de la situació dels arxius a la Vall d’Albaida, i reflexiona sobre l'ús de la tecnologia i l'aparició de l'administració electrònica

VilaWeb
Presentació del Llibre Blanc dels Arxius Valencians (Fotografia: @arxivers)
Redacció
07.01.2019 - 18:06
Actualització: 07.01.2019 - 19:06

El mes de desembre passat es va presentar al Palau de Forcalló de València, seu del Consell Valencià de Cultura, el Llibre Blanc dels Arxius Valencians, editat per l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians. El volum, que té com a objectiu descriure la situació dels arxius, marcar les línies de l’evolució i analitzar l’impacte de les noves tecnologies, compta amb una aportació del servei d’arxius de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida entre els més de trenta autors.

El text publicat en el llibre blanc en què ha col·laborat el servei de la Mancomunitat és ‘La realitat i les propostes de política territorial: els arxius dels pobles’, en el qual les arxiveres comarcals Lina Bataller i Neri Arques, repassen la situació dels arxius a la Vall d’Albaida, i fan una reflexió sobre l’ús de la tecnologia i l’aparició de l’administració electrònica.

En la presentació del Llibre Blanc, la presidenta de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians, Maria Irene Manclús, va fer una crida a la preservació dels arxius i va instar a la constitució de polítiques arxivístiques ‘en majúscula’, a més de ‘reivindicar la veu’ dels arxivers, a qui  demanà que escolten i ’actuen en conseqüència.’

A l’acte hi van assistir el president del Consell Valencià de Cultura, Santiago Grisolía; el coordinador de l’obra, Jesús Alonso; el subdirector general de Llibre, Arxius i Biblioteques, Vicent Moreno; i el conseller de Transparència i Participació, Manuel Alcaraz, un dels autors del llibre.

Jesús Alonso exposà la conveniència d’evitar de fer de la política una ‘urgència permanent’ que no atenga les necessitats a mitjà i a llarg termini, però també demanà a documentalistes i arxivers ‘eixir de la cova hipernormativa’ i més sintonia amb la societat i els seus intermediaris, els mitjans de comunicació. També va fer una ‘reivindicació de les fonts primàries’ com una manera de ‘generar confiança’ que evite ‘riscos per a la democràcia.’

Per la seua banda, Vicent Moreno marcà com a objectiu del seu departament garantir el dret d’accés als arxius i la instal·lació definitiva d’aquest centre en l’era digital. En aquest sentit, va anunciar l’aprovació en breu d’una ordre conjunta sobre la política de gestió dels documents electrònics i ha ressaltat l’’augment notable’ de la inversió en els cinc arxius històrics que depenen de la Generalitat en els últims anys.

El conseller Alcaraz va recordar en la seua intervenció Josep Bevià qui, juntament amb ell, va fundar l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant, i insistí en l’’extraordinària utilitat’ dels arxius a l’hora de recuperar la memòria col·lectiva, que voldria que estiguera entre les ‘preocupacions diàries’ dels ciutadans.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any