-Si això, ja t’ho enviaré jo per quàntica -li va dir l’aspirant a xaman al meu amic que deia sentir-se, les darreres setmanes, inexplicablement deprimit.

Després de més de dues hores de conversa ja havíem parlat de quasi tot el que es podia xarrar en una vesprada, estirant a més no poder els dos cafés, la infusió i el tallat que preníem al bar. Bona part de la conversa havia derivat sobre la perversitat farmacèutica, l’experimentació amoral dels laboratoris amb les vacunes i la proliferació d’aquelles esteles blanques que ratllen el cel, dites chemtrails, en un clar intent d’esterilització col·lectiva o, com a mínim, d’aborregament social, un fet, per altra banda, ben comprovat.

Aquell xaman de bancal es felicitava de ser un militant de les teràpies alternatives que ell mateix aprenia amb l’ajut d’instructius vídeos de YouTube. Deia tindre una salut de ferro tan sols tocada per un queixal corcat, en procés d’autoregeneració programada, unes hemorroides esporàdiques i una lleugera i curta moquita que li reportava l’hivern, cada set o vuit anys. Res d’importància. Hom pot pensar que aquest benestar permanent és el normal, el que correspon a un cos saludable i jove, però malgrat això, el xaman en potència ho atribuïa a una bateria de pocions i rituals que ell mateix seguia i als quals atorgava una infal·libilitat contra qualsevol de les epidèmies còsmiques que amenacen la humanitat.

De totes aquestes coses que deia practicar -dic jo- que algunes tindran millor prendre que altres: la mel, les infusions de marialluïsa o de timonet, no estan malament; però altres com l’aigua de mar amb què deia desdejunar o les gotes de lleixiu diluïdes en l’aigua del migdia, o el bicarbonat que pren abans de dormir per tal d’alcalinitzar l’organisme em semblen veritables sacrificis fervorosos.

O siga que, la Física Quàntica, malgrat no haver-se donat a conéixer fins fa poc més de cent anys, sempre deu haver existit, com la mateixa gravetat, el magnetisme o l’electricitat. Aleshores, ja va sent hora de tirar-li mà i treure-li profit. Per tant, aquesta disciplina no està de moda per la insistència dels científics i la seua impossible quimera d’arribar al secret últim i de les qüestions, sinó perquè cada vegada estem millor instruïts i ens fem més llestos. Per això, la quàntica, com en el cas del conegut del meu amic, ja pot ser emprada pels infeliços com a resum de tot allò que voldríem entendre i no entendrem mai perquè, al capdavall, el coneixement absolut acaba en una mena de boira grisa, densa al centre i més fina per les vores.

I més o menys per allí es deu trobar aquella quàntica domèstica, allà on s’uneixen les ones i els corpuscles al bell mig d’una conversa de bar amb una esponjositat reconciliadora entre el  ‘ser’ i el ‘no ser’, en una harmonització entre la foscor i la intuïció de la petitesa. En definitiva, la quàntica, per a la majoria, resumeix tot allò que no sabem ni sabrem mai però amb una certa esperança de pronunciar una conjura fàcil de vuit lletres per a assegurar-nos un salvavides etern.

Aleshores, li va repetir al meu amic quan ja marxàvem: ‘t’ho enviaré per quàntica, que així l’energia viatja millor’, com si la resolució que volia fer-li arribar l’hagués d’enviar per correu certificat o a través  d’una senzilla missatgeria d’urgència.

Supose que per a realitzar tal tràmit de sanació, el candidat a xaman quàntic almenys buscarà un lloc tranquil a sa casa, s’asseurà, tancarà els ulls, pensarà en l’aura, una mica desdibuixada, del meu amic i amb una exhalació li farà arribar el que li té promés. Com qui amolla un colom missatger volant per una autopista adimensional i psicodislèptica, com la llum d’un misto que il·lumina la foscor més fonda i ordenada que ens envolta. Una altra cosa és que li arribe, perquè com tot en la vida, la quàntica també es farceix d’incerteses, de vegades tan innocents que farien riure un carter experimentat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.