Crec recordar que les enquestes del segle passat eren prou més de fiar que no les d’ara. Cada volta més ens fan pensar que s’han convertit en una mena de publicitat electoral de cada plataforma de pressió política, govern, propietaris dels periòdics…, de qui paga les enquestes. Perquè, si no és així, com s’expliquen les enormes diferències entre els resultats? 

He analitzat, més o menys detingudament, les dades que ens ofereixen dues importants enquestes, la del CIS, la que paguem els contribuents, però que cuinen al seu gust i interès els governants de torn, i la d’El País, que paguen i en controlen la cuina els propietaris de l’empresa, vés a saber qui són ara mateix. L’enquesta del CIS dóna al PSOE entre 133 i 150 escons, que corresponen al 41,5% del vot directe (abans de passar per la cuina) emès pels enquestats. Tanmateix, l’enquesta d’El País dóna al mateix partit 121 escons que corresponen al 17,5% del vot directe. Si la diferència dels escons és gran, molt més ho és el percentatge de vot directe que declaren els enquestadors. Escandalós.

Les mateixes divergències apareixen, més o menys, en les xifres que corresponen a la resta dels partits polítics, alguns dels quals destaque tot seguit. El CIS dóna entre 74 i 81 escons al PP, mentre que El País li’n dóna 96. En el cas de Ciutadans, tots dos adverteixen que el partit de Rivera pot passar a tercera divisió. El CIS només li dóna entre 27 i 35 escons, però és que El País encara li baixa la xifra a 14, la qual cosa seria tan escandalosa per al duo Rivera-Arrimadas que podrien veure el seu contrincant català, ERC, passar-los al davant al Congrés dels Diputats espanyol, ja que el CIS els dóna entre 16 i 18 escons i El País 14. A Unides-Podem el CIS els dóna entre 37 i 45 escons i El País 31. En el cas de l’extrema dreta, la diferència és ben significativa; el CIS els dóna només entre 14 i 21 escons i El País augmenta la xifra fins als 46, passant a convertir-se en la tercera força al congrés. Esperem que El País s’haja equivocat en la xifra. Pel que fa a Compromís, tot fa pensar que quedarem igual que en l’abril passat, que què esperàveu?