Quan ja ens pensàvem que les diputacions provincials valencianes passarien finalment a millor vida, vénen els de la caverna i s’hi neguen. Després de l’acord entre els socialistes valencians, Compromís, Podemos i també Ciudadanos! (Carolina sembla que estava serena aquell dia), apareixen els del Partit Popular qüestionant aquell acord. Els més radicals defensors de les entitats provincials són els governants de la Diputació d’Alacant, del Partit Popular, sí, aquells que s’han auto-aprovat uns sous astronòmics (90.000 euros a l’any el president, més que el de la Generalitat).

El debat sobre la conveniència de la desaparició de les diputacions —o almenys de la disminució de les seues competències, perquè l’eliminació total sembla que seria inconstitucional— ve de molt lluny. Les raons per fer-les desaparèixer són clares: els seus governs no són triats en les urnes, els seus presidents són posats a dit pels partits guanyadors segons els seus interessos, mai no ha estat possible de fiscalitzar-ne els comptes, la transparència dels repartiment dels seus diners ha estat sempre nul·la, els 8.000 milions que es reparteixen les quaranta-nou diputacions, ‘cabildos’ i Consells Insulars entre els ajuntaments amics sense cap criteri democràtic ha estat criticat ara i adés. Encara que la seua quasi única principal funció teòrica és la de repartir diners públics, atesa l’opacitat de funcionament, les diputacions s’han convertit des de ja fa temps en un refugi més de la corrupció —pregunteu-li a Alfonso Rus si és que el podeu trobar, o a Carlos Fabra, que ja el deixen eixir de la presó. I és que és el Partit Popular el que  més ‘profit’ va obtenir durant molts anys dels diners negres que se’ls escapaven de les mans de les 31 diputacions que governaven fins fa uns pocs mesos i que administraven prop de 5.000 milions d’euros entre els ajuntaments fidels a la seua causa. Un poder popular absolut a les províncies de Castella i Lleó i a les valencianes.

Tots recordem aquella proposta feta fa uns anys dels populars de reformar les diputacions i els ajuntaments per allò d’estalviar diners a l’erari públic. I què se n’ha fet, d’aquell projecte? No en sabem ja res. O sí que podem fer-nos una idea del per què de deixar en un racó el projecte: no serà que van fer comptes dels diners de les comissions secretes que obtindrien d’aquell gran poder territorial en les 31 diputacions? I no solament no van reformar les diputacions com havien anunciat, sinó que van augmentar més encara el seu poder en absorbir competències de municipis menuts.

Malgrat que se’ns insisteix dient que la Constitució del 78 no permet la desaparició de les diputacions, no es pot ignorar que en la pràctica sí que n’han fet desaparèixer unes quantes, aquelles que han estat automàticament absorbides pels corresponents governes autonòmics a Madrid, Astúries, Cantàbria, Logronyo i Múrcia, o el que és el mateix, aquelles autonomies d’una sola província. El cas és que sí que es poden eliminar les diputacions. Una altra cosa és que es puguen eliminar les diputacions, que es pot, i l’altra que, després d’acabar amb elles, algú demane tot seguit acabar amb les províncies, demanda que seria bastant lògica, no? Però aquesta segona part de la història encara la veurien menys interessant els dos partits majoritaris —majoritaris fins ara— perquè saben ells i sabem nosaltres que la desfeta de les províncies –via reforma prèvia de la (sagrada) Constitució– suposaria una pèrdua important dels avantatges electorals als partits majoritaris. Quan van dissenyar el repartiment provincial de diputats en la Constitució els conservadors i l’esquerra domesticada ja sabien què es feien. I tant!

Ja sabem la postura sobre el futur de les diputacions del Partit Popular a nivell valencià, que és la mateixa que a l’estat. Només faltaria. Però el que no està gens clar és quina serà la postura final que tindran els socialistes valencians després que Pedro Sánchez haja parlat de Madrid estant. Per a Pedro allò de les diputacions és útil encara, creu que ‘vertebren’ el territori i, a més, diem alguns malpensats de les províncies estant, que ‘vertebren’ el poder dels partits més grans de l’estat. Més grans de moment.

I és que tenen por. Tant Pedro Sánchez com Rajoy deuen pensar que els perifèrics valencians comencen per voler carregar-se les ‘seues’ diputacions tan rendibles electoralment i econòmica, per a seguir després reclamant consorcis com el de les Comarques Centrals Valencianes i finalment, com ja va anunciar el profeta Cotino, acabar exigint una altra república. I no, de moment ja en tenen prou amb l’incordi català.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.