La grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la forma en què són tractats els seus animals.

En qüestió de benestar animal, no hi ha dubte que la societat ontinyentina ha evolucionat, i molts dels nostres veïns no dubten a actuar davant episodis d’evident maltractament animal.

Prova d’això: tots coneixem el cas de fa escasses setmanes al barri de Sant Rafael, on múltiples casos d’enverinament en gossos va provocar una preocupació col·lectiva, i que la incansable col·laboració ciutadana permés d’encetar una recerca que actualment es troba judicialitzada.

A més, fins i tot en petits actes quotidians, la societat ontinyentina demostra una gran empatia en mobilitzar les xarxes socials cada vegada que l’animal de companyia d’algun veí de la localitat desapareix.

És per això que des de Cassola Sense Corda ens demanem: com és possible que l’empatia desaparega quan arriben les festes del Bou en Corda? Per què reaccionem davant el sofriment d’uns animals i n’ignorem completament el d’uns altres? Podem continuar justificant en nom de la tradició el sofriment d’un ésser que sent?

És realment difícil de canviar la visió d’una festa que des de petits s’ha celebrat a les escoles, sense trobar al llarg dels anys cap debat en el qual es plantegés si era ètic fer sofrir un animal en nom de la diversió.

Tots, fins i tot els integrants de Cassola sense Corda, hem acudit amb els nostres mocadors vermells a escola en la vespra de les festes, hem planejat durant mesos com serien les dessuadores que compartiríem amb la resta del nostre grup d’amics, i entre les nostres millors anècdotes sempre n’hi ha alguna que va succeir aquell dissabte de bous a les carpes.

Però també sabem que, cada vegada, som més els que qüestionem que la festa haja de tindre com a centre de diversió el sofriment d’un animal.

Fa més de quaranta anys que Félix Rodriguez de la Fuente va penetrar a les nostres cases per a qüestionar la tauromàquia en totes les seues formes, amb les següents paraules: “És sorprenent que existisca un públic que gaudisca i senta plaer veient com un home mata un animal a la plaça de bous. La mal anomenada festa nacional és la màxima exaltació de l’agressivitat humana”.

I va dir això sabent que era inimaginable que algun dia la tauromàquia estigués qüestionada com ho està hui dia, com a inimaginable ens sembla ara que algun dia existesca una alternativa al Bou en Corda sense crueltat animal.

Així doncs, amb aquesta finalitat renaix a Ontinyent Cassola sense Corda-Plataforma de Reflexió contra el maltractament animal, on tot aquell que qüestione el sofriment en la festa del Bou en Corda trobarà el seu espai, i l’objectiu principal del qual és posar damunt de la taula un debat imparable: ni la diversió ni la tradició poden justificar el sofriment d’un animal.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.