Resulta molt difícil escriure una ressenya sobre aquesta novel·la sense descobrir i avançar (els temuts spoiler) una bona part del seu argument i en definitiva del seu contingut. Per tant únicament comentaré que es tracta d’un extens relat sobre l’enfrontament entre els serveis d’intel·ligència d’algunes potències occidentals i el terrorisme lligat a determinada corrent de l’Islam. Per descomptat, amb diversos telons de fons que situen la trama, centren l’argument i fan al lector passar d’una manera vertiginosa per episodis separats temporalment i espacial, però íntimament connectats tots ells.

Un dels mèrits d’aquesta novel·la és contribuir a establir en el territori de la ficció aquelles realitats que ja apareixen de manera quotidiana en els mitjans de comunicació, que ja són història contemporània de la nostra societat global. Terry Hayes pertany a la mena d’escriptors que han comença la seua producció novel·lística després de tenir una àmplia experiència en el sector del guió cinematogràfic. No resulta estrany que d’aquesta novel·la ja se n’hagen adquirits els drets cinematogràfics per part d’una de les grans productores nord-americanes. En principi açò no ha de restar-li en absolut mèrits a l’obra literària. Ni tampoc el fet que es tracte, clarament, d’una obra de gènere, en aquest cas el que podríem denominar com thriller internacional. Tot açò únicament indica que es tracta d’una novel·la molt amena (fins i tot més, arriba a ser absorbent), i molt traduïble en imatges. Ningú no li podrà retraure que plantege personatges plans, que ixen del no-res en la seua lluita per un o un altre bàndol. Terry Hayes es pren la molèstia d’explorar en el passat d’uns i altres per a entendre (que no justificar) els motius que els porten a actuar d’una determinada manera. Fins i tot en els protagonistes més inclinats cap a la ‘maldat’ hi trobem la persona que té un passat de sofriment, d’amor i d’odi, fins i tot  de normalitat en una vida ordinària. Quasi podríem dir que el personatge del que més coses, en principi, ignorem és aquell que carrega amb major pes en la seua lluita contra el terror. I si bé és cert que açò té una justificació de tipus argumental (li ve bé al cas), també ho és que habitualment ens trobem que ‘bé’ és transparent, però sembla que no és així. O que no és així en un món en el qual han aparegut nous actors, que responen a nous codis de conducta.

Encara és molt prompte per a saber si Terry Hayes pot complir el paper (o una part d’ell) que durant dècades ha exercit un John Le Carré respecte de la guerra freda i dels crims de les grans corporacions. De competència en la narració de trames i en la construcció de personatges, en té àmpliament. Ens falta certa distància per a poder valorar en la justa mesura si s’ha quedat en el traç gruixut que retrata de manera simplista el tauler internacional en el primer terç del segle XXI, o si encerta en els papers que assigna (encara) a les potències i als seus nous antagonistes, la major part d’ells sota el paraigua de la jihad. Això si, queda descartat l’avorriment.

 

Títol: Sóc en Pilgrim
Autor: Terry Hayes
Editorial Salamandra Català
Traducció: Carles Andreu Saburit
Any d’edició: 2016
828 pàgines

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.