Sumem per un major Compromís

Aquella alegria i ànsia de canvi, aquells somnis semblen que s’hagen esborrat després del 24 de maig. Un sector de Compromís és un polvorí. Pot ser perquè es tenia clar on es volia estar en eixa data, i molts debats es van deixar per a després o, d’altres, s’han obert ara davant una realitat que no s’accepta. Alguns factors han fet que l’optimisme s’esfume prompte: atacs diaris des d’alguns mass media i la dreta rància sense poder, la mancança d’un espai propi per a la informació valenciana i la reflexió valenciana ha fet que provoque una creença de falta de comunicació, la falta de paciència entre dos períodes electorals claus (eleccions nacionals i les generals), la problemàtica dinàmica de vomitar a les xarxes socials i no acudir a les assemblees on debatre, etc. Vaja, res nou.  S’oblida de mirar enrere per recordar que abans del 24 de maig, per exemple, es tenia clar que calia unitat per poder suportar l’atac des de tots els fronts que se’ns obririen en remoure l’administració podrida que el PP.

La possible formació d’una plataforma valencianista i d’esquerres sembla que ha originat un altre malestar intern. No sé fins a quin punt radica el debat central en aquesta confluència o no, quan se signen articles d’opinió o manifestos. Per a mi, hi ha debats que es mesclen i acaben per fer un debat bastant allunyat de la realitat actual. Un apunt: la meua procedència a Compromís ve per la quarta pota que es va sumar a les tres ja existents de la coalició de partits. Sí, ho confese, sóc d’aquells que hem cregut que la confluència dels sectors valencianistes, esquerrans i ecologistes és necessària per canviar el país sota el somriure que irradia Compromís. Setmanes enrere, el xicotet gran grup ha realitzat un important pas endavant per poder tenir una veu i postura més organitzada. Fins el moment, no se n’havia tingut i no s’havia demanat amb aquesta insistència. El primer pas s’ha donat però cal fer-ne més per al 21-D, on el més important és fer una assemblea constituent de Compromís per formatar-ho tot.

I mentrestant, què? Per molta impotència que ens cause als adherits, per molt apel·lar a les bases ara a la desesperada, el debat important està en un altre lloc. Hem de resignar-nos a mirar? No, hem d’anar bastint les línies mestres per al 21-D. De res no serveix tirar pestes cada dia a gent propera quan l’adversari no està a casa, està a l’altra vorera. Ara bé, sí que cal acabar amb sectors cridaners, per moments irrespectuosos, per  reformular-ho tot amb Més Compromís. Les disputes entre aquestes faccions no duen enlloc. Fugim d’aquest ambient, cal que ens centrem en la nostra vocació: treballar per la gent, treballar per la terra, treballar pels serveis públics, treballar per la renda bàsica, treballar per portar a terme la lluita per la igualtat efectiva, treballar perquè la cultura siga viva, treballar perquè l’educació siga l’element central del canvi valencià, etc. Qui no estiga preocupat per això, sols busca tirar míssils mentre s’enfonsa sense sumar ni aportar res al país.

Som en un moment clau per al nostre país, però també per a l’estat. Ara es juga la governabilitat estatal després de 4 anys aniquilants de la dreta. Les forces d’esquerra, de les que a voltes n’ixen de cada pinya que cau d’un pi, cal que prenguen consciència de la fragmentació. Allò de ‘l’esquerra està dividida’ al País Valencià ha d’acabar. L’esquerra valenciana, i evidentment valencianista, ha d’estar unida davant els reptes que se’ns obrin a l’horitzó com la millora del finançament, per exemple. Des del País Valencià, hem de liderar el canvi i veure que volem ser un país normal, que volem ser un país per a les persones, que volem ser un país lliure per a la cultura i l’educació, etc. I que aquest projecte, que aquesta il·lusió creada el 24 de maig, ha de continuar i té vida per a llarg. Si hi ha forces polítiques valencianes amb vocació d’unitat, per fer una àmplia plataforma per bastir la resistència valenciana contra l’onada neoliberal i centralista que se’ns aproxima, per què no fer-la? L’escenari és hui, no ahir.  Per què no ampliar el nostre Compromís per liderar la veu valenciana a l’Estat? L’immobilisme no porta enlloc. Aquells que no oblidem què representa Compromís (coalició, valencianitat, igualtat, suma, alegria, valentia, esforç, coratge, etc)  sí que ho volem per realitzar el canvi que el País Valencià necessita i demana.