‘Tast d’eternitat’, de Joan Valls i Jordà

Recomanació de la Biblioteca Pública de Bocairent

VilaWeb
Pepa Sempere Doménech
23.04.2017 - 11:04
Actualització: 23.04.2017 - 13:04

Arriba un moment en què les prestatgeries estan tan plenes de llibres que es fan malbé. No hi ha manera de mantenir l’ordre, ni de trobar res. S’imposa seleccionar, traslladar-ne alguns al dipòsit… Però quin criteri prendre? Els més vells? El menys utilitzats?

Anem triant i els que anem llevant els amuntonem en una taula. Quan els agafem per dur-los al dipòsit, n’hi ha un que cau a terra. En replegar-lo ens hi fixem: menut, humil, vellet… un llibre, en conjunt, molt modest. De camí, no podem resistir la temptació de fullejar-lo i ens en criden l’atenció unes quantes coses.

La primera és el seu autor, l’alcoià Joan Valls i Jordà (1917-1989). Un poeta de la valencianitat, un poeta oblidat. La seu obra és una de les més extenses i profundes de la literatura valenciana del segle XX, comprén des de l’any 1936, quan publicà el seu primer llibre, fins 1990, any en què es va editar de manera pòstuma el poemari ‘La rosa quotidiana’.

El següent en què es fixem és el dibuix de la portada, fet per Candela Visedo, en els colors, les línies… i ens atrapa.

Però encara queda més. En llegir el nom de l’editorial Sicània ens ve al cap el nom del gran bibliòfil valencià Nicolau Primitiu Gómez Serrano.

Ell, l’any 1958 va crear l’editorial Sicània, una revista que duia el mateix nom i la col·lecció de catàlegs Sicània Antiquària. Aquesta editorial va publicar llibres d’autor valencians. Novel·les de Beatriu Civera i Antonio Igual Úbeda; poesia de Joan Valls Jordà i Xavier Casp, llibres d’Història d’Almela i Vives, etc. També dues antologies poètiques de Vicent Wenceslau Querol i Teodor Llorente Olivares.

Recordem que la vida de Nicolau Primitiu no van ser sols les patents, les empreses i la família. També va mamprendre una gran croada amb dos vessants: defendre la nostra llengua valenciana i recollir el major nombre de documents i llibres que feren referència a la nostra terra. El seu fons va ser la base de la creació de la Biblioteca Valenciana.

Tast d’eternitat’ va ser publicat en 1960, (i per tant ja exhaurit),  i donà pas a la sèrie Sicània Poètica. Se’n van fer dues tirades, una en paper litos, per fer arribar la poesia a totes les mans, i que és la que hui ressenyem. L’altra en paper de fil il·luminada a mà i numerada, per als «tastadors més refinats».

Dins de la tasca de recuperació dels nostres autors,  l’editorial Denes féu una reedició de l’obra al 2012, en la col·lecció Rent, dedicada a la literatura religiosa contemporània. Aquesta nova edició va precedida d’un acurat estudi de l’escriptor i crític literari Enric Ferrer Solivares, qui subratlla: «Poques vegades en la nostra poesia del segle XX ha aparegut amb tanta força una visió dramàtica i alhora esperançada de l’home. No es tracta d’una antropologia còmoda, sinó en tensió: afirmació del jo, descobriment de la lluita interior, recerca de l’harmonia i pau, tot viscut des d’una radical soledat.»

Ara que l’Església Catòlica està immersa en l’Any de la Misericòrdia, cal analitzar aquestes poesies en les quals Joan Valls, en la recerca de Déu, ens acosta als més humils: infants, ancians, treballadors. Assumeix la seua veu com una expressió de fraternitat humana i cristiana.

I amb una mostra del text, ens preguntem: per què la gent no llig poesia?

Tast d'eternitatEL CLAM (Elegia)

I de vegades,
d’un aire negre embotits els pulmons,
plens d’espessíssima melangia
de veure com els hòmens
viuen entre nàusees i càlculs
i entre molses de subtil hipocresia,
clamem en el buit.
¡Quina inútil llibertat
clamar en el buit!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes