16.04.2022 - 15:22
|
Actualització: 16.04.2022 - 17:22
No sé per quin motiu, cada vegada que m’encante mirant una foto de la meua adolescència em ve al cap una cançó de Rod Stewart de principis dels setanta titulada “Every picture tells a story” (Totes les fotos conten una història).
M’abelleix veure les poques fotografies que tinc de la meua infància, i gràcies que a ma mare li agradava que me’n feren. I ella mateixa posava del seu puny i lletra, al revers de cadascuna, l’edat que tenia. No tinc records de quan em van fer la majoria de les fotos de la infància. És un llegat en blanc i negre, quasi mut. Crec que comencí a tindre ús de raó per l’època de prendre la primera comunió. A partir d’aleshores ja em veig caminant d’un lloc a un altre, sobretot al votant dels deu o onze anys. A partir d’eixa edat, amb el canvi radical d’escenari que suposa l’entrada al seminari, la meua vida canvia i els records estan més assentats.
Del meu pas pel seminari conserve vint-i-dues fotos en blanc i negre dels sis cursos que hi vaig estar. Poques, dels primers cursos, i més nombroses dels últims. Totes en blanc i negre: el color encara no havia arribat, almenys als aficionats.
Si en tinc més de l’últim curs és perquè eixe any el bon amic José Manuel Savall Muñoz (d’Oliva, encara que vivia a València) tenia una màquina de fer fotos, i ens en feia quan li ho demanàvem o quan li passava pel cap. No recorde cap altre company del meu curs amb una càmera entre mans. Ell em va fer la fotografia en l’habitació tocant la guitarra, o assegut a l’eixida al pati del tercer pavelló imitant alguna postura de Joan Manuel Serrat aquells anys. “Me la van regalar quan em voltaven / somnis dels meus setze anys, encara adolescent, / entre les meves mans que tremolaven / jo vaig prendre ben fort aquell joguet” (“Una guitarra”, 1967).
Repasse les fotos i veig que la majoria tenen a veure amb alineacions de la selecció de futbol del curs, representacions teatrals, assajos musicals i excursions. No en tinc cap resant en alguna capella. Curiós. I m’hauria agradat bona cosa de tenir-ne alguna cantant, a la catedral de València, un motet de Tomás Luis de Victoria en algun ofici de Setmana Santa, aquells anys en què formava part de la Schola Cantorum sota la direcció de don Paco Monfort.
No en tinc tampoc en sotana, prova evident que la meua promoció ja no en portava durant els anys adolescents. Així que puc dir, sense por d’equivocar-me, que hi ha moltes diferències entre el meu curs i el curs, posem per cas, de la promoció 1959-1971, quatre per davant del meu. Eixe curs, com ja he assenyalat altres vegades, era molt actiu en tots els camps culturals imaginables: la fotografia no era una excepció.
Per Internet es poden trobar moltes imatges d’aquell lloc; n’hi ha de molt bones, fetes potser per algun fotògraf professional a qui devien encarregar un treball meticulós amb finalitat promocional o propagandística. No tinc cap fotografia de grup del meu curs, però n’he vist d’altres cursos, prova evident que se’n feien. Tampoc no he vist cap orla com les que es fan hui en dia a col·legis i instituts en acabar l’ESO o el batxillerat. He vist una mena d’àlbum de cromos, corresponent a la campanya escolar pro-seminari, precisament del curs 1959-60, que probablement jo mateix degué omplir, i que inclou fotos dels accessos al seminari, vistes exteriors, fases de la construcció, la col·locació de la primera pedra de l’església i la benedicció feta pel nunci del papa. També el seminari per dins (capella major i capelles de les comunitats, aules, biblioteca, gabinet de ciències naturals, menjadors, dormitoris comuns i habitacions individuals, etc.), patis interiors i passejos, instal·lacions esportives, gimnàs, piscines, etc. En aquella campanya hi havia premis per a les escoles i xiquets i xiquetes que hagueren completat l’àlbum i resultaren agraciats en el sorteig fet al palau arquebisbal el primer de juliol de 1960. Hi havia una trentena de premis que anaven des d’una màquina d’escriure marca Hispano-Olivetti a una ploma Parker, passant per balons de reglament o beques en colònies d’estiu. També recorde un altre àlbum de cromos amb fotogrames de la pel·lícula de Pedro Balañá “Seminario”, amb un seminarista que observa una xica pel badall d’una persiana valenciana i que no sé exactament què pensa. On guardaria ma mare eixos àlbums?
