Molts deuen pensar: el bibliotecari d’Albaida sempre agrana cap a casa triant un/a escriptor/a de la terra.

Sí, perquè fomentar la lectura DE LA NOSTRA TERRA és trobar-nos tots els llibres per igual i poder triar lliurement, sense espais destacats ni privilegis per haver publicat en una gran editorial espanyola o estrangera.

Sí, perquè encara ens queda una intensa lluita per tal que ens posen al mateix nivell de la resta de lectures.

Sí, perquè des de la meua humil posició de bibliotecari, m’agrada que em vinguen a buscar i preguntar per joves que comencen la carrera d’escriptor.

Sí, perquè defenc les lectures de qualitat, no comercials i, si pot ser, en valencià!

Però no venia a parlar de la discriminació dels llibres i lectures en valencià.

No, tot el contrari, escric per recomanar-vos un llibre.

Què collons (perdó per la paraula malsonant), dos llibres.

I posats, per què no tres llibres?

El primer és el de Teresa Broseta Fandos i la seua novel·la ‘El dia de demà’.

Són 187 pàgines publicades per edicions Bromera. Escriptora més coneguda per la seua obra dedicada al públic infantil, juvenil i on ha estat premiada diverses vegades.  Aquesta vegada ha escrit una obra per lectors més adults.

Una obra on és parla d’una societat marcada per la crisi, l’especulació, la soledat, les drogues. En destaquem tres personatges principals i si m’ho permeteu, també parlaria de considerar un quart protagonista de la història: la ciutat de València amb els seus barris antics i carrers (Natzaret, el Cabanyal, el camí de les Moreres, el jardí del Túria, Velluters, Ripalda, el Carme, Quart, Micalet, Reina, l’Almoina, la plaça Mare de Déu, la catedral, Torres, Sant Vicent, Sorolla, la Nau, Sant Agustí, etc.).

Tres històries encreuades per una casualitat contades en primera persona (Sara, Miquel i Andreu), unides per un amor antic de trenta anys no oblidat: una ferida mal curada, no cicatritzada. Trenta anys de mentides i silenci però on les cicatrius del record són inesborrables creant un desolador abisme. La resta de la història és narrada en tercera persona amb un final inesperat i precipitat dels tres personatges.

L’escriptora empra frases fetes com: ‘no se li poden posar portes a la mar’, ‘l’hàbit no fa el frare’, ‘l’arc de les celles passa de gòtic a romànic’, ‘fullaraca de paraules buides’, ‘no parar en torreta’, ‘cor tancant amb pany i forrellat’, ‘agarrar el bou per les banyes’, ‘allà on brama la tonyina’, ‘açò és fer Pasqua abans que rams’.

Etiquetes dels personatges :

Parella en crisi (un pont fràgil quasi desfet. Miquel amaga històries antigues a Sara. Dues vides com un àngel i dimoni), presoner de Picassent (Andreu, tancat per droga i robatori cotxes de luxe i dins un maletí amb un telèfon d’un vell amic que li va fotre la vida).

Al canal de You Tube de la Biblioteca Valenciana podeu veure la Teresa Broseta en ‘Encontres amb Escriptors (7 d’abril de 2017’”. Estos audiovisuals estan produïts per la Unitat de Produccions Audiovisuals de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i poden compartir-se sense problemes en blocs, webs i xarxes socials.

El segon llibre és més curt (98 pàgines), de lectura senzilla i nostàlgica.

El títol és ‘Niudecorbs en blanc i negre’ del valldalbaidí Antoni Espí Cardona (Bèlgida) publicat en Columna Edicions. En la contraportada del llibre llegim: ‘A partir de la troballa d’una llibreta signada per Llorenç Cabanes Bellvís, plena de poemes escrits entre 1934 i 1936, el narrador de Niudecorbs en blanc i negre recupera episodis i històries de la seva infantesa que formen part tant de la memòria col·lectiva com de la seva més personal. Ens endinsem així en el món de la postguerra, amb contes d’arrel popular, malentesos fruit de la incultura dominant, anècdotes protagonitzades pels xiquets del poble i drames que marquen per tota la vida. Una època perduda que el narrador es mira amb nostàlgia, tot i els mals moments, i que evoca amb una gran sensibilitat i riquesa lingüística’.

Finalment, el tercer. L’acabem d’adquirir en la biblioteca d’Albaida i ja ha passat per quatre mans lectores (bon senyal en una biblioteca de poble). Es titula ‘Llavor de carabassad’Enric Abad i Lluch (Ontinyent) publicat per l’editorial independent El fantasma de los Sueños. Catorze històries narratives curtes en 211 pàgines, a quina més sorprenent, ja no sols per la temàtica, sinó també pels finals inversemblants i sorprenents. Personalment, que tres de les històries curtes hagen esta premiades, no és el més important del llibre  per a mi (per a l’autor sí: enhorabona!), són els personatges i les històries: la llavor de carabassa, l’oli d’oliva, la solitud, el sexe, les plantes (natura), la religió, la pedra (fita de tros), etc. Són històries i personatges plenes d’il·lusions, abnegacions, desenganys, autoritarismes, sensualitat, erotisme, etc. Són personatges i històries entre un món habitable (comoditat, humor) i les seues misèries humanes (dolor, tristesa, odi, desgràcies). Enric ens enganxa amb la lectura fins al final de cada història amb uns finals imprevistos.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb