Dilluns 27 de maig. Informatius de la televisió d’À Punt. Els periodistes de la televisió pública valenciana destaquen uns quants fets de les eleccions d’ahir: l’èxit del PSPV al llarg i ample del país, la pèrdua de l’Ajuntament d’Alacant que ara governarà el Partit Popular amb els suports de Ciudadanos i de Vox; l’èxit del PSPV a la ciutat de Castelló que podrà governar amb el suport de Compromís i d’Unides-Podem; la pèrdua de la Diputació de Castelló que tenia el PP després de 24 anys per a passar al PSPV; la repetició de Compromís al capdavant de l’Ajuntament del Cap i Casal, etc, etc.

Però també fan una menció especial d’un fet insòlit, anormal, obscur, ocorregut a la capital de la Vall d’Albaida, Ontinyent: la sorprenent victòria per majoria absoluta amb 17 dels 21 regidors del popular batle investigat per corrupció, Jorge Rodríguez. Els altres regidors han estat dos per a Compromís i dos per al Partit Popular. La notícia va acompanyada d’unes quantes imatges de la celebració de la festa a la seu de La Vall ens Uneix anit, després del recompte de vots, en les quals es veu Rodríguez envoltat de col·laboradors i, darrere d’ell, Ricard Gallego i Santi Sanchis que no s’aparten del batle mentre dura la filmació d’À Punt. Gallego ha estat considerat un personatge clau en l‘ascens vertiginós de Rodríguez als espais de poder dins el PSPV fins que ha caigut en desgràcia en el partit que lidera Ximo Puig. Santi Sanchis és el director d’El Periòdic d’Ontinyent, a qui hom considera responsable indirecte d’una part dels èxits de Jorge.

No és la primera volta en la curta història de la democràcia postfranqusita que els valencians han fet costat unànime a un dirigent polític en considerar que la justícia havia comés un gran greuge en investigar-lo. Ara ha passat a Ontinyent: ‘El nostre líder no es toca!’, han vingut a dir els ontinyentins abans votants del PSPV, del PP, del C’s o del que siga, anant en massa a votar qui consideren el seu millor batle. Entenen que ha estat perseguit per la justícia sense motius i apartat per la direcció del PSPV sense ‘escoltar-lo’ i ‘després d’haver-li promès que podia presentar-se com a candidat pel Partit Socialista’. El mateix Rodríguez va declarar que els resultats d’aquella votació tan voluminosa significaven que els ciutadans estaven proclamant que el seu batle no el decidia València ni Madrid, sinó el poble d’Ontinyent.

No han faltat els crítics que han qualificat Rodríguez de populista. Els socialistes que s’han mantingut fidels al partit, entre ells Rebeca Torró, la seua mà dreta en el PSPV durant la legislació anterior, creuen que Jorge s’ha equivocat i que tard o d’hora s’adonarà, ell i els seus seguidors, de l’error comés. Rodríguez tenia en el PSPV un gran futur, ja que se’l considerava el delfí de Ximo Puig. Un futur que ha quedat possiblement malmès potser per sempre en intentar arrossegar al seu darrere, no només militants socialistes de la Vall d’Albaida amb el seu La Vall ens Uneix, sinó també part de la militància de la demarcació de València.